El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per quatre dels processats en el cas BPA defensats per Josep Antoni Silvestre. Segons l’aute publicat ahir al BOPA, el TC estudiarà la presumpta imparcialitat del tribunal i més ho farà amb efectes suspensius, de manera que la vista oral seguirà sense data de represa fins que no es resolgui aquesta qüestió. El Constitucional entén, doncs, que mentre no prengui una decisió definitiva, els magistrats del cas – Josep Maria Pijuan, Enric Anglada i Concepció Barón– no poden prendre cap decisió sobre la causa. 

Aquest recurs d’empara arriba després que els mateixos implicats presentessin una recusació contra els tres magistrats que componen el tribunal just abans de la primera (i de moment única) represa del judici, el passat 17 de setembre i que en prou feines va durar uns minuts. 
La recusació s’argumentava en base a una advertència que va fer el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, indicant a Silvestre que el tribunal podria interposar-li una querella criminal per les seves actuacions durant la vista oral. Per als recurrents, aquesta era una amenaça clara que podia mostrar la parcialitat del tribunal així com perjudicar l’exercici de la defensa. La recusació, però, va ser desestimada per la sala penal del Tribunal Superior, motiu pel qual Silvestre va decidir portar-la al Constitucional, que ara ha acceptat tornar-la a estudiar. 
Fins ara, la vista oral de la causa principal de BPA ha durat tan sols una setmana i uns minuts. L’acumulació de recusacions presentades per Silvestre i els seus clients ha impossibilitat la represa del judici. L’acceptació del recurs d’empara per part del TC encara allunya més la data de reinici. 

Altres recusacions 

Aquest recurs contra els tres magistrats del cas BPA és independent del també presentat per Silvestre contra Pijuan. En aquest darrer cas, el Tribunal Superior va resoldre a favor de l’advocat defensor, apartant al president del Tribunal de Corts de la causa BPA. 

En aquest cas, la recusació s’argumentava en una altra conversa que advocat i magistrat van intercanviar fora de la vista oral. En concret, el lletrat afirmava que Pijuan l’havia advertit que les seves «maniobres» podrien perjudicar als seus clients. En la resolució, el Superior considerava que «malgrat la total bona fe» del magistrat Pijuan i «la seva fama de magistrat exemplar i imparcial», «aquestes paraules han pogut crear l’aparença raonable que [Pijuan] no resoldrà les causes relatives al cas de manera totalment objectiva». En conclusió, decidia acceptar la petició de recusació del president del Tribunal de Corts «en un context de defensa conflictiva que anima el present recurrent, amb la voluntat manifesta de bloquejar el procediment, i a fi d’assegurar una total serenitat dels futurs debats en la present causa».