La sala penal del Tribunal Superior ha decidit apartar el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, del judici del cas BPA, de manera que no podrà jutjar la causa. Així consta en dos autes fets públics ahir després que el Superior acceptés l’incident de nul·litat presentat per l’advocat de quatre dels processats en la causa general del cas, Josep Anton Silvestre, qui havia presentat les recusacions que inicialment la mateixa sala havia desestimat. 

En els dos autes, gairebé idèntics, el Superior argumenta la decisió arran de les advertències que Pijuan va fer a Silvestre. En concret, el lletrat afirma que el magistrat li va dir: «Sr. Silvestre, estic fart de les seves males maniobres, que podien anar en perjudici dels seus clients», així com «que serien els seus clients els que rebrien les conseqüències». Segons el magistrat, aquestes frases el que volien transmetre era que: «El Tribunal podia considerar que la conducta del lletrat –que lògicament comptava amb la conformitat dels seus defensats, doncs eren aquest qui formulaven les recusacions i les demandes civils contra els membres del Tribunal que havia de jutjar-los–, donava a entendre la seva intenció d’impedir la celebració del judici oral en què estaven acusats, la qual cosa evidenciava una voluntat de sostreure’s de l’acció de la justícia, el que constitueix un dels supòsits que justifiquen la presó provisional». En definitiva, afegia Pijuan, «volia ser un advertiment de què el Tribunal podria prendre mesures cautelars de tipus personal respecte dels quatre acusats si persistien en aquestes maniobres de recusacions i demandes civils contra els magistrats integrants del Tribunal que havia de jutjar-los». 

L’alt tribunal posa en dubte l’objectivitat de Pijuan per poder seguir presidint la causa principal del judici de BPA

En la resolució, el Superior considera que «malgrat la total bona fe» del magistrat Pijuan i «la seva fama de magistrat exemplar i imparcial», «aquestes paraules han pogut crear l’aparença raonable que [Pijuan] no resoldrà les causes relatives al cas de manera totalment objectiva». En conclusió, el Superior decideix acceptar la petició de recusació del president del Tribunal de Corts «en un context de defensa conflictiva que anima el present recurrent, amb la voluntat manifesta de bloquejar el procediment, i a fi d’assegurar una total serenitat dels futurs debats en la present causa».

Sense data de represa

La sortida de Pijuan requeriria de l’entrada d’un nou magistrat. Actualment, a part dels tres que fins ara formaven part del tribunal del cas n’hi ha tres més a Corts: Jacques Richiardi, Anna Estragués i Canòlich Mingorance. Les dues darreres, però, no podrien formar part del judici per haver estat involucrades prèviament en la causa, de manera que només Richiardi podria assumir el repte. Amb tot, caldria donar-li un període de temps llarg perquè pogués estudiar la causa, àmplia i complexa, de manera que la represa del judici es preveu que encara s’allargui més del ja previst. 

Tot i que la sortida de Pijuan quedaria coberta amb Richiardi, el president del Tribunal de Corts, tal com va explicar en una entrevista a EL PERIÒDIC, ja ha traslladat al Consell Superior de la Justícia la necessitat de regular les recusacions i de preveure mecanismes de substitució. Concretament, va demanar que «es pugui integrar el Tribunal de Corts amb batlles i magistrats del Superior, però que no formin part de la sala penal, ja que sinó després tindrien incompatibilitat per poder jutjar».

Actuar amb precaució

De tota manera, abans de tenir coneixement d’aquesta resolució, Pijuan ja va manifestar que si hi havia lloc a la recusació, «ens apartarem i hauran de ser uns altres magistrats qui celebrin el judici». Ara bé, va voler deixar ben clar que «si nosaltres tinguéssim la mínima implicació en qualsevol de les accions al·legades, jo hagués estat el primer a marxar del tribunal». 

El president de Corts va remarcar que el seu interès és senzillament poder jutjar el cas. «No volem més que poder fer la nostra feina, jutjar-ho i dictar sentència. L’objectiu és intentar celebrar el judici de la manera més tranquil·la possible, que cadascú faci la seva feina i s’intenti comportar dins del seu paper de la millor forma possible per afavorir un millor clima», va demanar Pijuan tot insistint en «ser curosos per no incórrer en cap motiu de nul·litat del judici perquè podem comprometre la viabilitat de la causa».

Avalat l’embargament de béns a vuit processats

El Tribunal Superior va estimar parcialment ahir el recurs d’apel·lació interposat per vuit dels 25 processats en la causa primera del cas BPA contra l’ordre de Corts que permetia l’embargament de les seves possessions per un delicte major de blanqueig de diners o valors comès en el marc d’un establiment bancari en grup organitzat i manera habitual un cop ja iniciat el judici. D’aquesta manera, ratifica la confiscació de tots els béns, però deixa sense efecte les mesures d’investigació dels comptes bancaris adoptades durant la vista oral. 

Corts va ordenar la mesura apel·lada el passat 16 de juliol per evitar un possible alçament de béns i garantir, si escau, el pagament de les sancions que el Ministeri Fiscal els reclama. El fet que la decisió es prengués quan el judici ja havia començat va sorprendre alguns dels advocats defensors, que la van titllar de «curiosa». En aquest sentit, van presentar el recurs perquè consideraven que la mesura atempta contra la presumpció d’innocència, ja que es pressuposa que seran condemnats a pagar les multes sol·licitades pel Ministeri Públic. 

Per contra, el Ministeri Fiscal va defensar durant la vista al TS celebrada el passat 21 de novembre que es tracta d’una pràctica habitual i que el Codi Penal atorga aquesta competència al Tribunal de Corts. La defensa, però, al·legava que en tot cas l’ordre l’hauria d’haver dictat la batlle durant el procés d’instrucció, però en cap cas el Tribunal de Corts un cop iniciat el judici.