El Tribunal de Corts ha tornat a ajornar el judici de la causa general del cas BPA. Així els hi va comunicar ahir a totes les parts el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, després que s’hagin presentat noves recusacions contra els tres magistrats que porten la causa. Així, doncs, la vista oral no es reprendrà el proper 15 d’octubre, tal com estava previst i s’havia informat tot just fa quatre dies. Amb la negativa d’acceptar la recusació per part dels tres magistrats implicats, Josep Maria Pijuan, Enric Anglada i Concepció Barón, caldrà esperar ara el veredicte del Tribunal Superior, de manera que, de moment, la data de represa és una incògnita. Fins que el TS no doni resposta, els tres magistrats s’han d’abstenir de seguir amb el cas. 

Segons fonts coneixedores del cas, les noves recusacions van ser presentades aquesta setmana després que es notifiqués la data en què es volia reprendre el judici pel mateix advocat que ja havia presentat la primera, Josep Anton Silvestre, representació legal de quatre dels processats del cas. Segons les mateixes fonts, es tractaria d’una recusació pels tres magistrats (com la primera) per part dels quatre processats i dues sol·licituds més, totes únicament contra Pijuan, presentades pel lletrat de la defensa i un dels processats. En el cas de les peticions de recusació directament contra Pijuan, l’argument principal és una nova disputa entre el lletrat i el president del tribunal, quan aquest darrer, davant dels seus clients, li hauria dit al lletrat que amb la seva actitud els estava perjudicant. Un fet que demostraria, segons els lletrats, parcialitat per part del magistrat.  

En el cas de la recusació presentada pels quatre processats defensats per Silvestre, s’argumenta amb quatre demandes per la via civil contra els tres magistrats. El motiu és el mateix que ja fomentava la primera recusació que no va ser acceptada a tràmit pel Tribunal Superior: els embargaments que es van produir un cop ja havia començat el judici i amb els quals, segons els lletrats, s’haurien aconseguit unes dades personals de forma il·lícita. El fet que ara les demandes vagin per la via civil pot forçar un judici contra els magistrats que podria dilatar, encara més en el temps, la represa del judici. 

Falta de magistrats substituts 

En cas que alguna de les recusacions presentades prosperés, el cos judicial es trobaria amb un problema per substituir els tres magistrats que actualment porten el cas. Actualment, Corts disposa d’un total de sis magistrats. A part dels tres que porten el judici de BPA hi ha Anna Estragués, Canòlich Mingorance i Jacques Richiardi. Les dues primeres no podrien substituir el jurat actual perquè totes dues han estat involucrades d’una manera o altra amb el cas. Per tant, l’únic que podria ocupar un lloc en la vista oral és Richiardi. Això, però, només solucionaria el problema en cas que es recusés només un dels magistrats. Si la recusació dels tres, però, tirés endavant, el cos judicial actual no tindria efectius per seguir endavant amb el cas, el que provocaria que la vista oral quedés ajornada de forma indefinida fins que es trobés una solució. Una possible sortida seria fer jurar, a correcuita, un altre magistrat. Tot i així, però, qualsevol persona que assumís el cas necessitaria un temps  més o menys llarg per estudiar una causa complicada i feixuga com és el de BPA.