Més d’un centenar de persones s'han concentrat avui al vespre a la plaça del Poble, a títol personal i mobilitzats a través dels comptes de l’ANC i el CDR d’Andorra a les xarxes socials, per commemorar els fets de l’1-O. Ja eren les vuit de la tarda quan una gran estelada onejava al centre de l’espai públic però encara anava arribant gent, la majoria amb el simbòlic llaç groc i acompanyada de banderes de totes les mides possibles, per sumar-se a l’acció pacífica i reivindicativa. «Molts dels que estem aquí som andorrans, però entenc que també hi ha residents catalans», comentava un home de mitjana edat que de tant en tant xiulava per generar més rebombori. 

Tot i que hi havia poques pancartes, amb consignes com ‘1-O, ni oblit, ni perdó’ o ‘Llibertat presos polítics’, els ciutadans no van començar a verbalitzar aquests i altres lemes fins que un dels socis de l’ANC es va disposar a parlar. Amb veu contundent i sostenint amb les seves mans tremoloses un full, Xavier Victori va expressar, en nom de l’ANC, «que estaven cabrejats, indignats i dolguts pel que representa l’1-O en la història de Catalunya». Tot i així, va deixar entreveure un bri d’esperança al final de la lectura del manifest: «El somni és a prop, la lògica s’acabarà imposant, visca Catalunya lliure!», que va ser àmpliament aplaudit i avalat amb crits de ‘Independència!’. 

Rellançament de l’associació

Victori, que va valorar molt positivament la repercussió de la concentració, va recordar que l’ANC d’Andorra «vol ser el ressò del que es fa a Barcelona i Catalunya» i va avançar que «tenim noves estratègies i ens proposem portar algunes personalitats de cara els propers mesos, com la presidenta de l’ANC al gener». «Alguna picada d’ullet estaria bé», va apuntar el soci de l’associació tot lamentant que el Govern del Principat no hagi fet més cap al país veí. Per finalitzar amb una acció simbòlica, una quarantena dels concentrats van desplaçar-se fins a l’Ambaixada espanyola per fer sentir la seva veu. Allà van sonar Els Segadors, L’Estaca i consignes més contundents com ‘Fora les forces d’ocupació’, els únics oients de les quals van ser uns pocs vianants i la desena de policies que feien vigilància davant de l’edifici institucional.