El Tribunal Constitucional no canvia d’opinió respecte la legitimitat que té el Govern per seguir com a acusació particular en el judici del cas BPA, que s’ha de reprendre dilluns. Les defenses dels processats han esgotat el recorregut judicial a Andorra per intentar convèncer a la justícia que l’Executiu estava trepitjant funcions de la Fiscalia, sense èxit. Tampoc han obtingut una resposta favorable en la mateixa demanda d’excloure els accionistes minoritaris com a actors civils. Alguns dels advocats estan estudiant ara si val la pena seguir insistint i arribar a instàncies internacionals. 

Dilluns es reprendrà el judici amb el Govern com a acusació particular i els accionistes minoritaris com a actors civils

Les defenses van denunciar la situació amb les diligències prèvies, al Tribunal de Corts i han anat ascendint fins a l’alt tribunal, al qual van presentar un recurs de súplica contra l’aute del mateix ens judicial de l’11 de juliol passat amb l’esperança que modifiqués la seva resolució. El TC exposa, en el darrer aute datat a 7 de setembre i al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, que els recurrents han presentat una argumentació «idèntica», sense «elements nous de fet o de dret» i que, per tant, «a manca d’arguments nous, el Tribunal Constitucional només pot confirmar la seva decisió de l’11 de juliol del 2018 mitjançant la qual va declarar que el Tribunal de Corts no havia vulnerat cap dels drets garantits per la Constitució pel fet de considerar que el Govern i els accionistes minoritaris estaven jurídicament fonamentats per ser part en el procediment». 

Els arguments 

Les defenses dels processats argumentaven que el Govern no podia ser acusació particular, ja que «d’acord amb la Constitució [...], correspon al Ministeri Fiscal, explícitament, vetllar per la defensa dels drets dels ciutadans i per la defensa de l’interès general davant els tribunals, i cap disposició constitucional o legislativa faculta al Govern per a aquesta missió». Des del seu punt de vista, el TC no pot invocar que el Govern és responsable d’assegurar a través de tots els mitjans el dret de defensa de l’interès general i de les institucions andorranes «perquè per tal de realitzar aquesta funció, l’article 72 de la Constitució li atribueix funcions pròpies del poder executiu, sense conferir-li atribucions jurisdiccionals, ni facultats acusatòries». Entenen, així mateix, que per defensar la imatge i la reputació de les institucions del país, l’Executiu disposa d’altres mecanisme com la iniciativa legislativa. En cap cas pot, però, al seu entendre, «envair les competències que la Constitució atribueix al Ministeri Fiscal». 

En la mateixa línia remarquen que l’acceptació del Govern com a acusació particular en un procediment per un presumpte delicte de blanqueig és «discriminatori», ja que l’Executiu no s’ha constituït així mateix en altres delictes contra la salut públic o l’educació, «de la qual cosa se’n dedueix que només l’afer BPA mereix l’atenció del Govern». 

Pel que fa als actors civils, els recurrents argumenten que no poden ser considerats com a víctimes perquè el de blanqueig és «un delicte pluriofensiu que atempta contra diversos béns jurídics, però sense que existeixi un perjudicat al qual es pugui atribuir la condició de víctima». 

Finalment, insisteixen també que el Tribunal de Corts no va motivar la seva decisió de tractar les qüestions prèvies en el moment del judici oral. 

Malgrat la insistència dels lletrats, però, la resposta del Tribunal Constitucional és la mateixa: desestimar el recurs de súplica i, per tant, mantenir el Govern com a acusació particular i els accionistes minoritaris del banc com a actors civils. Una resolució que no ha sorprès als recurrents, que ja havien perdut l’esperança d’un canvi de gir en la qüestió. Dilluns, per tant, es reprendrà el judici de l’any amb el representant legal del Govern present i amb els lletrats dels actors civils.