Barcelona
La fiscalia demana 10 anys de presó i 55 milions per a Besolí
L'empresari lauredià ha arribat avui a la presó de Brians 2 procedent de Soto del Real
La Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha sol·licitat 10 anys de presó i 55 milions de multa per a Joan Besolí, i 11 anys de presó i 59 milions d'euros de multa per a l'expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal per haver presumptament desviat fons de comissions irregulars cobrades a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) per drets d'imatge i organització de partits. La magistrada Carmen Lamela va concloure la investigació contra Rosell i cinc persones més, als quals acusa d'haver blanquejat 20 milions d'euros de la CBF desviats pel seu expresident, Ricardo Teixeira, que està sent investigat als Estats Units.
Actualment, Besolí Rosell estan en presó incondicional a l'espera que se celebri el judici i justament aquest dimecres han arribat a la presó de Brians 2, procedent de Soto del Real, on han estat des del maig del 2017. La interlocutòria de processament va ser per a Rosell, la seva dona, Marta Pineda, l'advocat andorrà i unes altres tres persones a les quals se'ls atribueix un blanqueig de 15 milions de comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 amistosos de la selecció brasilera i uns altres cinc milions d'un contracte patrocinat amb la marca Nike. Segons la jutgessa, l'expresident del FC Barcelona es va apropiar d'almenys 6,5 milions d'euros de l'operació dels amistosos. La fiscalia ha sol·licitat pel soci de Rosell, Besolí, deu anys de presó i 55 milions de multa, mentre que per a la seva dona, Pineda, set anys i 50 milions de multa pels mateixos delictes. Els altres tres acusats s'enfronten a penes d'entre sis i vuit anys i multes de 40 a 50 milions.
Segons explica l'escrit d'acusació, Rosell, juntament amb els seus socis i la seva dona, "utilitzant aquesta ferma estructura de col·laboració i confiança, van procedir a ocultar les quantitats il·lícitament obtingudes de Ricardo Teixeira amb l'ocasió de la firma de certs contractes en els quals aquest intervenia en representació de la CBF de la qual va ser president". El ministeri públic entén que Rosell va blanquejar 15 milions d'euros des de 2006 amb el primer dels contractes signats per Teixeira amb una societat àrab domiciliada a les illes Caiman i que tenia per objectiu obtenir els drets de 24 partits amistosos disputats per la selecció brasilera. De la investigació es desprèn com "es va imposar a la compradora el pagament d'uns fons dels quals, en benefici propi es, van apoderar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF", de forma que el primer va rebre un total de 6.580.000 euros i el segon 8.393.328 euros, "en ambdós casos sense coneixement de la CBF i en el seu perjudici".
Lamela ha assenyalat totes les operacions fetes pels investigats per donar l'aparença de legalitat al cobrament d'aquestes quantitats a través d'un entramat societari i transferències bancàries ordenades des de societats que pertanyien al grup empresarial saudita que figurava com a comprador i que acabaven en comptes d'Andorra on figuraven com a firmes autoritzades Rosell i el seu advocat Besolí. Aquestes transferències "reflecteixen un moviment de flux de diners amb destí al mateix Teixeira i persones del seu entorn que figuraven com a testaferros en alguns casos de forma directa i en altres indirecta a través d'empreses intermediàries administrades i/o relacionades amb el citat Besolí i el seu cunyat, Pedro Andrés Ramos", ha apuntat.
En la interlocutòria de transformació de diligències prèvies a procediment abreujat, la magistrada explica que tots sis formaven part d'una "estructura estable" i que hi havia un repartiment dels rols "prèviament establert per Sandro Rosell i amb la inestimable intervenció de Besolí", que era titular d'un gran nombre de societat i comptes bancaris a Andorra.
Drets televisius
Sobre la primera operació, Lamela es remunta al 2006 i descriu com va ser Teixeira qui va signar un contracte amb una societat àrab domiciliada a les illes Caiman per vendre els drets televisius d'aquests 24 partits amistosos. Detalla com "es van imposar als compradors el pagament d'uns fons dels quals se'n van apoderar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF". Segons Lamela, l'expresident de Barça va rebre 6.580.000 euros i Teixeira 8.393.328 euros, sense que la confederació en sabés res. En la interlocutòria, Lamela detalla totes les operacions que van portar a terme els investigats per "donar aparença de legalitat" al cobrament d'aquestes quantitats a través d'un entramat societari i de transferències bancaries ordenades des de societats que pertanyien al grup empresarial saudita -que figurava com a comprador- i que tramitaven a comptes andorrans, on apareixien amb signatura de Rosell i Besolí. Aquests dos investigats, segons Lamela, usaven persones del seu entorn com a "testaferros" i també empreses intermediàries o relacionades amb les seves pròpies societats, i també les de Pedro Antonio Ramos (cunyat de Besolí) per blanquejar els diners.
En relació amb el contracte amb Nike, apunta que hi va participar la societat de Rosell i descriu les operacions que va fer entre 2008 i 2011 i que van culminar amb un ingrés de cinc milions en un compte d'Andorra vinculat a Rosell. L'expresident del Barça va comparèixer davant Lamela a finals de maig (era la primera vegada en un any que el citava) per interrogar-lo sobre la procedència d'aquests diners. Segons va apuntar Rosell, els diners procedien de la devolució d'un préstec que havia fet a Teixeira l'any 2008. El lletrat de Rosell, Andrés Maluenda, ja va dir que l'expresident del Barça havia explicat l'origen d'aquests diners quan va ser detingut i es va mostrar "sorprès" per la citació. En canvi, la magistrada diu que la seva explicació "no s'ajusta a la realitat" sinó que els diners provenen del contracte de patrocini amb la marca esportiva i que van anar a parar a les butxaques de Teixeira i aquest els va "canalitzar" a través de Rosell i Pedro Andrés Ramos.