La nova llei d’igualtat presentada pel ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, incou conseqüències pels actes discriminatoris no només per aquelles persones que els cometin, sinó també per als individus o empreses que els tolerin. Concretament, el projecte de llei –que actualment està en mans de les associacions amb l’objectiu que hi presentin les esmenes que considerin escaients abans d’entrar-la a tràmit– inclou un article en què s’exposa que «la persona o l’entitat que causi o toleri una situació de discriminació per alguna de les causes previstes en aquesta Llei respon del dany ocasionat mitjançant una indemnització que inclou la reparació de tots els danys i perjudicis derivats de l’acte discriminatori». Així mateix, afegeix que «també són responsables del dany ocasionat les administracions públiques i les empreses quan la discriminació es produeixi dins el seu àmbit d’organització direcció, qualsevol que sigui el subjecte actiu de la discriminació, i sempre que no hagin adoptat les mesures preventives i reactives que estableix l’article 17» de la mateixa llei. 

Testimoni i accés a la justícia

En el supòsit que el cas acabi als tribunals i amb l’objectiu d’evitar represàlies tant per a la víctima com per a aquelles persones que hagin presenciat els fets discriminatoris i siguin citats com a testimonis, el text legislatiu recull que «també es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència d’haver intervingut com a testimoni en un procés judicial o administratiu adreçat a impedir la discriminació o a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació». Aquesta protecció, marca la llei, «s’estén a les persones que intervinguin com a testimonis en un procediment intern de denúncia o queixa d’una situació d’assetjament sexual o per raó de sexe, o per qualsevol altre motiu de discriminació previst en aquesta llei». 

La responsabilitat recaurà en les empreses i les administracions si no tenien mesures preventives

Un altre punt inclòs en el projecte legislatiu i que afectarà als casos que siguin judicialitzats, és que les organitzacions sindicals, les associacions professionals de persones treballadores autònomes, les organitzacions de persones consumidors i usuàries, i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció dels drets humans i desenvolupin la seva activitat a Andorra també estaran legitimades per intervenir en els processos judicials civils i administratius. Obviament, aquesta casuística es donarà sempre que les persones afiliades o associades que hagin denunciat la discriminació així ho autoritzin.

Les novetats de la llei 

Les novetats més rellevants del text les va presentar el ministre Espot en seu parlamentària a principis de juny i, entre d’altres, destacava el fet que les víctimes de discriminació laboral que hagin estat cobrant menys per una mateixa feina per raó de gènere podran recuperar els diners perduts. També destacava el fet que hauran de ser els agressors i no les víctimes els que hauran de demostrar la seva innocència en cas de ser acusats amb indicis objectius.   

Plans integrals cada quatre anys per a la igualtat, la inserció laboral i la inclusió

El projecte de llei per a la igualtat i la no-discriminació preveu que cada quatre anys el ministeri responsable dels afers socials ha d’aprovar un pla integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació que ha d’aglutinar «diferents mesures adreçades als col·lectius en una situació de més vulnerabilitat». 

Aquest pla ha d’integrar, segons consta, el programa d’inserció laboral, el d’inclusió social e les persones nouvingudes, el de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i el programa per a la igualtat efectiva de les dones i els homes. 

Malgrat no especificar en més detall quines o quantes mesures s’hauran d’incloure en aquests programes, la llei obligarà al ministeri ha fer-ne amb una periodicitat quadriennal.

Pel que fa als aspectes més concrets de la llei, en el text s’especifica que el Govern comptarà amb dos anys de termini màxim des de la seva entrada en vigor per desplegar les disposicions reglamentàries necessàries per desenvolupar-ne el contingut.