L’advocat i polític de Sant Julià de Lòria es va negar ahir a respondre a les preguntes de la jutgessa de l’Audiència Nacional espanyola que instrueix el seu cas, Carmen Lamela, i de la fiscal María Antonia Sanz argumentant que no reconeix l’autoritat de la jurisdicció dels tribunals espanyols sobre ell. Besolí, juntament amb l’expresident del Barça, Sandro Rosell, va entrar en presó provisional el 25 de maig de l’any passat acusats d’un delicte de blanqueig de capital procedents suposadament de comissions il·legals percebudes de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) vinculades amb la venda de drets audiovisuals d’una vintena de partits amistosos de la selecció brasilera. 

Besolí mostra el seu malestar davant Lamela per portar un any tancat per decisió d’un tribunal espanyol

Tots dos van ser citats ahir a declarar davant Lamela per respondre sobre aspectes concrets del cas relacionats amb els moviments bancaris de l’època, entre d’altres. En aquest sentit, Besolí va justificar que dits moviments s’haurien dut a terme a Andorra d’on ell és nacional i que, per tant, entenia que havia de respondre, en tot cas, davant la justícia del seu país. Segons fonts judicials consultades, el lauredià va posar sobre la taula la seva incertesa pel fet de portar més d’un any sense llibertat per uns fets que en tot cas haurien passat al Principat. També sobre aquesta qüestió, l’exconseller comunal va lamentar que ningú li hagi pogut donar cap explicació fins ara de perquè portava més de 12 mesos empresonat i responen davant d’una jurisdicció que no és la seva. 

Demanda de llibertat 

La denúncia  verbal de Besolí afirmant no reconèixer l’autoritat sobre ell de la jurisdicció espanyola haurà de ser resolta per la jutgessa. A més, l’empresari andorrà també va insistir en la petició de llibertat condicional que ja se li ha denegat fins a una desena de vegades. Les fonts consultades van assegurar que el lauredià està tocat anímicament per la situació en què es troba però que «és fort» i va declarar de forma «enèrgica» i «convençut» tot mostrant el seu malestar per portar més d’un any tancat en presó provisional per decisió d’una jutgessa i un tribunal d’un país en el qual ell afirma no haver fet cap tipus d’operació. A Espanya, la presó preventiva pot durar fins a quatre anys –dos anys inicials que es poden allargar a dos anys més si s’accepta una pròrroga. 

Les fonts consultades calculen que en menys d’un mes poden tenir resposta de Lamela, malgrat que fins ara totes han estat negatives, incloent també la demanda de trasllat a una presó catalana per facilitar les visites de la família. En aquest cas, tant la petició de llibertat com la denúncia per no reconèixer l’autoritat dels tribunals espanyols les va fer Besolí de forma verbal per primera vegada, ja que des que va ser empresonat no havia tornat a declarar davant la jutgessa. La resta d’al·legacions s’havien fet de forma escrita a través dels advocats. 

La declaració de Rosell 

Qui sí que va declarar davant Lamela va ser Sandro Rosell que va reiterar la seva petició de llibertat argumentant que no hi ha risc de fuga perquè no té «ni un euro» a l’estranger. Les fonts consultades van indicar que Rosell també va argumentar que té tota la família a Barcelona i que no vol eludir la justícia perquè té la intenció de demostrar que és innocent.  La justícia li ha denegat més d’una desena de vegades la llibertat a Rosell. La darrera va ser la setmana passada quan la sala va tornar a argumentar que existeix un «risc de fugida altament probable» pel seus «forts vincles i contactes» a l’estranger. 

La defensa de Rosell va aprofitar ahir per queixar-se de com s’està fent la instrucció del cas. I és que aquesta és la primera vegada en tot un any que Lamela cita Rosell i Besolí per esclarir aspectes relacionats amb la investigació, un fet denunciat pel lletrat de l’expresident del Barça que no entén perquè la compareixença arriba quan la magistrada ja els havia comunicat que pràcticament tenia acabada la instrucció.

A més, l’advocat va lamentar la lentitud en la les peticions d’ajuda judicial a d’altres països amb les comissions rogatòries. La Fiscalia va demanar-ne una a Suïssa el maig de 2016 que, segons el lletrat, s’ha contestat a Espanya dos anys més tard. L’Audiència Nacional també està pendent des de fa nou mesos de les respostes de Brasil i ha enviat, a més, una nova comissió rogatòria a Suïssa. Per això, lamenta que durant tota la instrucció hagi estat en presó preventiva, amb els impediments que això suposa per a la seva família i també per preparar la defensa. 

El paper de la Confederació Brasilera de Futbol

Joan Besolí i Sandro Rosell insisteixen en què no van dur a terme cap acte il·legal i menys encara delictiu i recorden que la mateixa Confederació Brasilera de Futbol ha emès certificats assegurant que les accions de l’expresident del Barça els va beneficiar. De fet, per això la CBF no s’ha personat en la causa. Un fet rellevant, segons les fonts consultades, que demostra que el cas no se sustenta, ja que l’única acusació la dur a terme el fiscal per defensar els interessos brasilers que des del Brasil no es volen defensar.