El sector bancari va tancar l’exercici 2017 amb uns beneficis de 131 milions d’euros, el que representa un descens de més del 15% respecte els guanys del 2016, quan les entitats van sumar 155 milions d’euros. Les causes principals de la davallada, segons va informar ahir la directora general de l’Andorran Banking, Esther Puigcercós, són el tipus d’interès negatius que afecten a la baixa el marge financer des del 2014 i els costos creixents del procés de transparència i homologació amb el sector bancari europeu. Amb tot, Puigcercós va assegurar que des de l’associació no tenen comptabilitzat el cost que està suposant l’adaptació a la normativa europea. Així mateix, la directora va explicar que els resultats presentats ahir també reflecteixen la incidència de l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal. 

L’Andorran Banking considera que entrar a l’FMI aportarà visibilitat internacional al país

Malgrat la baixada de beneficis, Puigcercós va valorar positivament els resultats en destacar que els recursos gestionats per la banca andorrana han incrementat un 1,5% respecte l’any precedent arribant a «màxims històrics». En xifres absolutes, el sector va superar el llindar dels 46.000 milions d’euros en recursos gestionats el que suposa «un signe d’estabilitat i fortalesa, així com de capacitat d’adaptació del sector front als nous reptes». «Tot i la crisi econòmica, l’afer BPA i el procés d’homologació, els recursos gestionats han incrementat cada any», va remarcar.

Menys dipòsits i menys crèdits 

En aquest escenari de creixement dels recursos gestionats i com a conseqüència dels tipus d’interès baixos, durant l’exercici es van incrementar els recursos gestionats fora de balanç (fons d’inversió, pensions, accions, etcètera) i, per contra, s’han reduït els dipòsits de clients. Així, s’ha passat de 34.598 milions a 36.501 milions pel que fa als recursos gestionats fora de balanç (un 5,5% més) mentre els dipòsits de clients es redueixen en 1.215 milions, fins arribar als 9.700 milions d’euros. Aquestes xifres reflecteixen, segons Puigcercós, «que a Andorra, com a la resta del món, els clients, davant els tipus d’interès prop de zero, treuen els diners dels seus comptes corrents i terminis fixos per intentar aconseguir rendibilitat en productes com els fons d’inversió». 

Pel que fa als crèdits, el sector va constituir 1.837 milions en operacions d’actiu, el que representa un 36% menys que l’exercici anterior. Aquesta dada mostra el nombre de préstecs atorgats, entre els quals també les hipoteques noves. Sobre la inversió creditícia, el 2017 es va situar en 5.955 milions d’euros, un 5,4% menys que l’any anterior. 

L’Andorran Banking, a favor de l’ FMI 

Durant la trobada amb la premsa, Puigcercós també va valorar la possibilitat que Andorra entrés a formar part del Fons Monetari Internacional (FMI). Segons la presidenta de l’Andorran Banking, l’adhesió a l’organisme seria positiu per Andorra «pel seu prestigi de cara a fora i també perquè serà positiu per la banca andorrana». 

En aquesta línia, va recordar que el 50% dels recursos del sector financer del país es gestionen fora, un concepte que anomenen «banca internacional de proximitat». També en termes internacionals, va insistir en la necessitat de defensar les «especificitats del sector» en l’acord d’associació amb la Unió Europea. 

Sobre possibles fusions 

Preguntada pels periodistes sobre possibles fusions d’entitats del país, Puigcercós va indicar que no en té notícies, tot i afirmar que és una qüestió sempre subjecte de debat de qualsevol plaça financera. En tot cas, va assegurar que «no tenim més informació i, en tot cas, seria decisió dels propietaris». 

Pel que fa a la problemàtica amb la manca de pisos de lloguer, la presidenta de l’associació de bancs va deixar clar que els immobles dels quals disposen les entitats financeres «no són la solució al problema actual» perquè les xifres «no són importants», malgrat que no les tenen quantificades. A més, va afegir, «aquest no és el negoci dels bancs i la voluntat és vendre’ls».