Els Mossos d’Esquadra tenien coneixement del que estaven fent alguns policies espanyols en contra del procés sobiranista català i que va acabar esquitxant, segons van denunciar els germans Cierco, a BPA. Així ho afirma un article de El Periódico en el qual s’explica que els Mossos tenien informació sobre el casament de la família Fuster Fabra, esdeveniment en el qual suposadament va tenir lloc part del xantatge denunciat per l’exaccionista majoritari de l’entitat bancària, Higini Cierco. A la celebreció hi van assistir diversos policies espanyols com Eugenio Pino –en aquell moment director adjunt operatiu de la Policia espanyola– i Marcelino Martín-Blas –cap de la Unitat d’Assumptes Interns–, a més de personatges polítics destacats al país veí del sud com és el líder de Ciutadans, Albert Rivera. 

La informació dels documents coincidiria amb la denuncia d’amenaces que va fer Cierco a la Batllia

Segons El Periódico, els Mossos tenien anotacions a llapis sobre el que va passar en aquesta boda. El document s’hauria trobat entre els arxius que els agents haurien intentat destruir a la incineradora de Sant Adrià de Besòs i que la policia nacional ha entregat a la jutge Carmen Lamela recentment. Els fets se situen el juny de 2014 i, com ja va denunciar Cierco en seu judicial l’agost del 2016, l’andorrà va compartir taula amb els dos comissaris espanyols que presumptament el pressionaven des de feia setmanes perquè els entregués informació relacionada amb la família de l’expresident català, Jordi Pujol. 

Segons el rotatiu, el document confiscat porta per títol Casament a Madrid de la família Fuster Fabra i explica que a la celebració hi van participar «Blas, Pino, Cierco, Fuester Fabra i les seves dones, i a la taula també hi havia Albert Rivera». 

La denúncia d’Higini Cierco 

Cal recordar que l’antic màxim accionista de BPA va comparèixer davant la Batllia el passat 18 d’agost de 2016 en el marc del cas BPA. Va ser aleshores quan Cierco va denunciar haver rebut amenaces i pressions per part de la Policia espanyola amb l’objectiu que els facilités informació bancària que comprometés als dirigents polítics que lideraven el procés d’independència català. Segons el relat del germà gran de la família Cierco, els agents els van amenaçar amb provocar la intervenció del banc si no feien cas a les seves peticions.