El nombre de causes incoades per delictes de blanqueig de diners ha augmentat un 69.7% en tan sols un any. Segons va informar ahir el fiscal general, Alfons Alberca,al llarg del curs judicial 2016-2017 s’han registrat 23 causes més relacionades amb aquest delicte, passant de 33 a 56. Tanmateix, aquest any s’han interposat 568 causes relacionades amb delictes de moneda inautèntica (193 menys que durant el període anterior).
 

En total, en el decurs del darrer any s’han tramés 624 procediments referents als delictes contra l’economia. D’aquests, 609 han estat diligències prèvies, 14 sumaris per delicte major i un procediment de jurisdicció de menors.

 

Comís dels guanys / En relació als delictes de blanqueig de diners i valors i els de productes del crim, el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, va remarcar ahir que complir «una pena no val de molt si no s’acompanya del comís dels guanys derivats del delicte». Per aquest motiu, Pijuan considera que caldria «ampliar l’agència del comís» del Principat per mostrar als delinqüents que «hi ha conseqüències» i que amb els delictes «no se surt guanyant». 

 

Consum de drogues / Seguint amb altres tipologies, els delictes contra la salut pública (relacionats amb el consum de drogues) han disminuït un 7,64% en un any, passant de 864 a 798. Segons va destacar Alberca, les substàncies tòxiques més consumides són el haixix o similars i la cocaïna, mentre que la menys emprada és l’LSD. 

 

El total / De principis de juliol del 2016 a finals de juny d’enguany, la Fiscalia ha emès 10.286 informes, un 4,17% més que durant el període anterior. A més, s’han iniciat 4.634 causes penals (123 menys que l’any passat) i 5.127 infraccions penals (un nombre similar al del curs passat). 
 

En relació a la tipologia dels delictes, Alberca va destacar que els més significatius són els que van en contra del patrimoni i l’ordre socieconòmic, ja que durant aquest darrer any, han suposat un 31,84% del conjunt de delinqüència. En segon lloc, estan els delictes contra les persones. Aquests s’han vist incrementats i han representat un 20,31% de la criminalitat total. En tercera posició es troben els delictes contra la salut pública, que malgrat que han disminuït, han representat el 14,24% dels delictes totals. Finalment, el quart i el cinquè lloc són pels delictes contra la societat (que han representat un 12,91%) i contra la seguretat viària. 

 

Ordenança penal / Les causes jutjades pel procediment de l’ordenança penal han passat de 713 l’any anterior (2015-2016) a 816 en el present exercici. A més, el 94,73 % de les 816 ordenances han estat acceptades pels encausats. Vistes aquestes dades, Alberca considera que cal fer una «reflexió» i «valorar la possibilitat d’ampliar l’àmbit d’aplicació de l’ordenança penal a un major nombre de delictes, incloent-hi en el seu tractament aquells que prevegin una pena privativa de llibertat de fins a cinc anys».
 

Al respecte, el ministre de Justícia, Xavier Espot, va destacar ahir que aquesta ampliació s’haurà de tractar un cop s’iniciï la modificació del codi de procediment penal, que al parer d’Espot, s’hauria de començar a treballar de cara a la propera legislatura, «ja que la llei originària és de l’any 1988». 
 

A més, el ministre va especificar que per una qüestió de «seguretat ciutadana», s’haurien de definir molt bé els termes de l’ampliació de l’ordenança penal, ja que el que prima és «fixar les garanties necessàries, encara que sigui a través d’un procés més feixuc com és l’ordinari».
 

Com a conclusió, el president del Tribunal Superior, Joan Manel Abril, va assegurar que la qualitat de les sentències i autes de primera instància realitzades durant aquest any judicial «ha augmentat notablement».