La Plataforma d’Afectats de BPA liderada per les advocades Anna Solé i Gema Martínez està estudiant interposar accions judicials contra les persones que presumptament haurien autoritzat que organismes policials espanyols s’emportessin les dades bancàries dels clients de Banca Privada d’Andorra (BPA). La reacció de la plataforma se centra en les declaracions que l’excap de Govern, Jaume Bartumeu, va fer en el documental Las cloacas de Interior en què afirmava que «algú que no em consta que fos la Fiscalia andorrana deixa entrar a Andorra uns organismes policials espanyols, i mitjançant el procediment informàtic de buidat dels arxius s’emporten tots els arxius de tots els comptes dels clients de Banca Privada d’Andorra».

Tal com va explicar Martínez, després de l’emissió del documental van rebre moltes trucades de clients preocupats pels fets denunciats i indignats per la possibilitat que les seves dades hagin circulat sense permís. Per ara, la Plataforma està investigant els fets i no descarta emprendre accions per revelació de secrets, ja que recorda que en aquell moment no hi havia intercanvi automàtic d’informació fiscal.

la sentència espanyola / D’altra banda, la lletrada es va mostrar contenta per la darrera sentència del Tribunal Suprem espanyol que deixaria clar que els diners que arribaven a BPA procedents de comerços xinesos emmarcats en el cas Emperador no tenien cap vincle amb els suborns, els tràfics d’influències o la revelació de secrets. Per Martínez, la resolució deixa amb «poca força» els arguments que van fonamentar la intervenció de l’entitat bancària, molt lligats al presumpte blanqueig de capitals provinents de Gao Ping i lligats al crim organitzat, i debilita també la causa principal del cas BPA. «Si la conclusió és que no hi havia blanqueig, tot cau perquè queda merament amb un cas d’evasió fiscal, acció que no era delicte a Andorra en aquell moment», va indicar.

De la mateixa manera, la resolució espanyola també donaria força a la primera acció que va interposar la Plataforma demanant responsabilitats als reguladors andorrans i al Govern pels danys i perjudicis que havien causat als clients amb la intervenció del banc, segons les advocades, injustificada. A partir d’aquí, van apuntar, la resta d’accions que van venir després –la nacionalització del banc, els problemes amb les preferents, la venda a Vall Banc, etcètera– quedaria en entredit.