El Tarter, com Soldeu fa quatre anys, ha estat víctima aquest cap de setmana de les condicions climatològiques adverses. Si al 2012 va ser una forta ventada, dissabte i ahir van ser les nevades. El tapís de l’Àliga que fa una setmana esperava amb un aspecte impecable l’arribada de la Copa del Món femenina d’esquí alpí va sobreviure a 30 centímetres de gruixos d’ahir a la nit gràcies als esforços i el saber fer del comitè organitzador, Grandvalira, que de nou ha superat un repte de gran calibre i amb nota. El temps amenaçava amb ajornar l’espectacle del circ blanc a dilluns i devaluar tot l’impacte, però això es va evitar i de la resta es van encarregar les corredores, que van regalar al públic dues jornades plenes d’emoció, incidències i moltes sorpreses, sobretot en els podis, que van ocupar convidades inesperades.
 

Ahir, per exemple, va imposar-se la canadenca Marie-Michele Gagnon, que a l’abril complirà 27 anys i al seu currículum només figuraven tres podis en la Copa del Món i un or, aconseguit al gener del 2014 a Zauchensee (Àustria). Las pròpia guanyadora va admetre que «tenia una bona oportunitat de lluitar per entrar al podi pel bon resultat al supergegant, al qual he esquiat sòlida i m’ha permès tenir una bona posició de sortida a l’eslàlom. Però realment, no esperava guanyar».

 

VONN APEL·LA A L’ÈPICA / No ho semblava quan al supergegant la gran protagonista va ser la gran estrella de les 56 esquiadores que estaven inscrites. La nord-americana va apel·lar a l’èpica i es va presentar a la línia de sortida tot i que dissabte, al primer supergegant, va caure al curvone, va ser evacuada en helicòpter, li van pronosticar una petita fractura al genoll esquerre i ahir tornava a estar amb el ganivet entre les dents. Preparada per tornar a enfrontar-se al curvone en el segon supergegant. Preparada per augmentar, amb 31 anys, la seva llegenda com l’esquiadora amb més triomfs de la història de l’esquí femení (76). Una esportista de les seves dimensions està sempre exposada a la crítica; molt s’ha parlat a les xarxes socials de que la seva caiguda el dissabte havia estat teatre, com també el vídeo que va penjar al qual mostra com li van drenar el genoll. Cert o no, ahir, quan li va tocar el torn –era la vintena en l’ordre de sortida– el públic va embogir, no va parar de cridar i de celebrar cada parcial, millors cadascun d’ells que el de la líder provisional, la seva compatriota Laurenne Ross, fins que va creuar la línia de meta amb una marca de 57.04. Llavors va ser ella la que va cridar d’alegria, amb tota la grada rendida a ella.
 

La seva gran rival de la general, Lara Gut, no va poder passar de la cinquena posició i a l’eslàlom va tornar a sortir per davant. La suïssa va perdre l’equilibri a la part alta de la segona mànega i allà exposava el seu únic liderat en una general, el de la combinada alpina. «Uns vegades es guanya i d’altres es perd. He comès una errada i m’he sortit del traçat, però la pista estava bé», va comentar resignada una Gut que amb tot va elogiar l’organització: «Ha fet una feina perfecta. No era fàcil treballar amb tanta neu que havia caigut».
 

En fi, que poc després prenia la sortida una Vonn més insegura, que en l’eslàlom es va desinflar de tal manera que va acabar la tretzena a gairebé dos segons de Gagnon. Amb tot, va obtenir una puntuació suficient per igualar a la general de la Copa del Món amb la seva gran rival i la guanyadora. «He vist que tenia salut i ho he fet el millor que he pogut... M’ha calgut variar la manera d’esquiar per no carregar massa pes al genoll esquerre», va excusar-se abans de donar la seva felicitació a tota Andorra: «El públic ha estat impressionant. Estic encantada. Sentia la gent animant-me quan sortia, per això he aixecat la mà a l’arribada, per agrair-ho... Ha estat una experiència meravellosa competir a Andorra», va afirmar. Sí, la classificació provisional de la combinada alpina està més emocionant que mai, amb Vonn, Gut i Gagnon amb 100 punts i 98 la suïsssa Wendy Holdener, ahir la segona per davant d’una gran amiga de Mireia Gutiérrez, la farncesa Anne-Sophie Barthet.

La parròquia andorrana va tenir de tot. Començant per Mireia Gutiérrez, qui sempre inconformista, no va acabar satisfeta amb la seva actuació: «Potser demà [per avui] no ho veig així però estic disgustada. Vist com estava tot podia haver acabat entre les trenta primeres», va admetre. El seu resultat va ser un 32è lloc però va admetre errades: «Ho haig de tornar a veure en vídeo però a baix crec que no agafo prou velocitat i al supergegant perdo velocitat al curvone». Autocrítica després de felicitar l’organització, això sí: «S’ha de felicitar a Grandvalira, la FAE i els voluntaris perquè aquest matí pensava que s’anul·laria la jornada i ells han fet possible competir. La pista estava espectacular».
 

Sara Raméntol, tot i no poder acabar l’eslàlom, va admetre veure’s «preparada per córrer la Copa del Món en un futur» i va valorar la seva primera experiència adonant-se que «tenim complex davant les potències, però aquests dies m’he adonat que no estem tan lluny»,

La jove Hinterreitner també vivia la primera experiència. «Tenia el cor a mil. Veia que corrien les millors i després em tocava a mi...», va descriure. Ella sí salvar un eslàlom «de picar pedra». Difícil. Però em vaig dir: «Arribaré a baix com que em dic Sissi». I ho va aconseguir. La 38a.