Marc Garcia no cobrava al Palamós i signa pel Cerdanyola
- L'andorrà del Llagostera se sent afortunat per trobar una altra cessió: «A Espanya la crisi és molt forta»
ESCALDES-ENGORDANY
- Marc Garcia ?blaugrana? amb el Llagostera en la pretemporada Foto: el periòdic
La història de Marc Garcia des que va fitxar pel Llagostera al juliol és un altre clar exemple de com està afectant la crisi econòmica a Espanya. L'internacional andorrà, que té com a representant Marc Bernaus, va ser cedit al Palamós, un dels favorits del grup 5 de la Tercera Divisió, dos dies abans de començar la lliga. Estava il·lusionat per engegar una nova etapa en un club amb aspiracions de pujar a Segona B, amb un dels pressupostos més alts de la categoria... En teoria. Perquè ja al primer mes, quan tocava cobrar, ni ell ni els seus companys d'equip van percebre el salari d'agost.
Aquí va començar per al jugador tricolor, format a les categories inferiors del FC Andorra, un malson que s'ha allargat durant gairebé dos mesos però que ha sabut resoldre de la millor manera: el passat dijous va aconseguir la baixa del Palamós i poques hores més tard es va comprometre amb un altre equip del mateix grup, el Cerdanyola.
Segons va explicar ahir a EL PERIÒDIC D'ANDORRA Marc Garcia, tots els problemes van arribar a la seva tornada de les convocatòries contra Turquia i Holanda, els passats 6 i 10 de setembre. «Havia estat una pretemporada difícil, perquè l'havia fet amb el Llagostera i just quan començava la lliga va cedir-me al Palamós». Allà tot era engrescador per a ell, al costat de jugadors de renom com l'ex de l'Espanyol Ivan Díaz o d'altres també de gran caixet com ara David Malo (Ponferradina), Raúl Calvbo (Lleida), Pubi (Terrassa o Gramenet) o Sergi Valls (juvenil del Valladolid). «Els primers partits no vaig jugar perquè necessitava un adaptació. Em vaig fer un forat a l'equip, però llavors ja havia de marxar a jugar amb la selecció», va rememorar.
Era el dia 1 de setembre. Havia d'entrenar una setmana amb el combinat nacional i jugar els dos partits, per tant va tornar al Palamós el dia 12 i llavors va assabentar-se dels problemes que hi havia al club. «Resulta que ningú de la plantilla havia cobrat la mensualitat d'agost. El pressupost estava malament perquè les coses no quadraven... Era evident! I llavors el president ens va prometre que ens pagaria a l'octubre, però llavors s'haurien acumulat dues pagues i ens va dir que una d'elles ja veuríem...».
Va arribar l'octubre i, de nou, Marc Garcia havia de marxar amb la selecció per jugar contra Romania i Hongria. A la tornada, el dia 16 –fa dues setmanes– es va trobar amb que la directiva havia fitxat un economista, que es va reunir amb el vestidor: «Llavors ja no va aparèixer el president i aquesta persona ens va fer un discurs que no tenia res a veure amb el que ens havien dit un mes abans... En fi, que ens va dir que s'havien de retallar els sous entre un 30 i un 50%. Sí o sí. Jo era un cas especial perquè estava cedit. Pel que sé el Palamós li va proposar al Llagostera que em pagués però lògicament van dir que no i jo, sense cobrar».
Els jugadors, com a mesura de protesta, van passar d'entrenar quatre dies a la setmana a tres i llavors Marc Garcia va veure clar que havia de canviar d'aires: «Ja havien fet fora jugadors i qualsevol dia em podia tocar a mi», va exposar.
Tres clubs amb fortes aspiracions a Tercera com el Santboià, el Rubí i el Terrassa, però res va sortir: «Ja és mitja temporada i per fitxar-me havien de donar una baixa». Les negociacions no van ser en va perquè el tècnic del Terrassa, Miqui Carrillo, ja el va voler fitxar a l'estiu; ara no tenia forat en la plantilla per a l'andorrà però el que va fer és trucar el seu germà Toni, que dirigeix el Cerdanyola, per avisar-lo de que Marc Garcia buscava equip. «Em va trucar i vam arribar ràpid a una entesa. Cobro molt poc però per fi puc jugar tranquil i sense preocupacions», recorda l'andorrà.
El Palamós li va donar la baixa per i li va liquidar el que pertocava, dues mensualitats i mitja. I ahir Marc va fer el primer entrenament amb el Cerdanyola i va signar el nou contracte. No cobra ni mil euros al mes, però torna a ser feliç.
Per a més informació consulti l'edició en paper.