• El Principat aprofita la crisi a Espanya per donar un enorme salt qualitatiu a la banqueta

Cañete, amb una samarreta del Principat, poc abans d'iniciar l'entrenament del dimarts passat a Aixovall Foto: CE PRINCIPAT

Raúl Cañete Lozano, un desconegut a les nostres fronteres –de moment– és la primera porta que s'obre al desenvolupament de la Lliga Nacional. Nascut a Barcelona fa 36 anys, és el primer entrenador professional fitxat de l'estranger per dirigir un club de la nostra competició domèstica. Ocuparà la banqueta del CE Principat, una entitat amb solera –la segona amb més títols per darrere del FC Pidasa Santa Coloma– que vol tornar a fer-se gran.

La crisi a Espanya està afectant de tal manera que el futbol està en hores molt baixes; els deutes dels clubs amb els seus jugadors, a qui se'ls promet econòmicament de tot per després no complir res, estan provocant una voràgine i els professionals han de buscar-se la vida lluny de les seves fronteres. Cañete coneix aquesta realitat i aquí està, com podrien venir fins i tot jugadors de perfil Segona B. Ara és el moment.

Amb el títol de Llicència UEFA Pro, ha dirigit el Jumilla (Segona B), l'Eldense (Tercera) i cinc categories inferiors de l'Hèrcules, on va formar jugadors com ara Kiko Femenía, des de fa un any jugador del filial del Barça. Cañete sap que arriba a un país de futbol amateur i es paga el que es paga, però sense falta. A ell això no l'importa. «Sóc jove, vull continuar creixent i no deixo de venir a la Primera Divisió d'un país. És una oportunitat de poder disputar una competició europea, cosa que a Espanya és poc menys que impossible», assegura amb il·lusió. «A més a mi m'agrada la formació i Andorra està en creixement. Si puc, vull aportar el meu gra de sorra per ajudar a evolucionar. Els diners, ara mateix, no són una prioritat en la meva carrera», aporta com a segon motiu de pes.

El Principat va començar la pretemporada, amb ell ja en primera línia, el 6 d'agost. En només deu dies ja s'ha adonat de les limitacions que té aquí, «sobretot amb la falta de camps», però insisteix en que vol demostrar que, malgrat tot, es pot progressar «amb esforç i sacrifici».

¿I per què el Principat? «És l'equip que m'ha acollit amb els braços oberts. Té un projecte que m'apassiona: formar joves perquè arribin a ser esportistes de veritat». En el fons, però, el futbol és competició i no amaga que el seu repte és jugar el play-off pel títol. «Ja ho tenia en ment per a aquesta temporada però els quatre grans tenen avantatge: diners i projectes consolidats». Si no ho aconsegueix, tampoc no passarà res «si al 2013 podem tornar a aspirar-hi». Arriba un tècnic amb saba nova, que pot triomfar o estampar-se amb la realitat del país. Ell mira endavant, sense por al fracàs, i amb l'il·lusió de donar-li un nou gir de rosca a una Lliga, la nostra, que encara és massa previsible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.