El Comú de Sant Julià de Lòria ha aprovat, amb unanimitat, la incorporació de dues antigues fàbriques de tabac al catàleg comunal de patrimoni cultural. Aquesta mesura té com a objectiu protegir el patrimoni arquitectònic de Cal Rafeló, Cal Reig i Catsa, tres edificis històrics que van ser claus en el desenvolupament de la indústria tabaquera de la parròquia. L'aprovació implica que, en cas de modificacions urbanístiques, aquests edificis hauran de conservar tant la façana com l'alçada original, permetent només canvis a l'interior. A més, es prohibeix l'enderroc d'aquests immobles.

Els consellers de l’oposició han votat a favor de la mesura, tot i criticar que s’hauria d’haver protegit un nombre més ampli d’edificis vinculats a la indústria del tabac, ja que consideren que altres construccions de la parròquia mereixen també aquesta protecció. "No tinc cap dubte que hi ha edificis amb un interès similar o més important que els catalogats avui", ha declarat el conseller Josep Majoral, qui ha qualificat el projecte de "precipitat i poc madurat".

Per la seva part, el cònsol major, Cerni Cairat, ha destacat que la catalogació es basa en criteris de valor històric, patrimonial i arquitectònic. També ha apuntat que no es descarta que els edificis protegits puguin beneficiar-se d’avantatges fiscals en matèria de rehabilitació o construcció en un futur. Pel que fa als edificis catalogats, Cairat ha recordat que la fàbrica Reig serà ampliada per acollir noves instal·lacions de la Universitat d’Andorra, mentre que per a l’edifici de Catsa es preveu un projecte "d'interès general".

En resposta a crítiques sobre la inclusió limitada d'edificis, Cairat ha defensat l'aprovació i ha aprofitat per retreure a Majoral un canvi de posicionament respecte a Catsa, afirmant que l'excònsol, que abans pretenia treballar amb el Govern per adquirir l'edifici, ara col·labora amb un projecte immobiliari privat. Majoral ha negat aquestes acusacions, afirmant que no té cap vinculació amb la propietat ni ha signat cap document en aquest sentit.

En un altre punt de la sessió, el Comú va aprovar els estats financers de l'exercici 2023, que tanquen amb un saldo negatiu de 5,2 milions d'euros. Segons el conseller de Finances, Joan Malea, aquest resultat és conseqüència de la compra de l'hotel Pol i de les obres del Centre cultural i de congressos lauredià. Tot i el dèficit, el deute es manté dins els límits legals, representant un 54,04% de la capacitat d'endeutament.

L'oposició carrega per la falta de posicionament i inversions del comú a Naturland

Per altra banda, l'oposició ha criticat la falta d'inversions a Naturland i ha demanat un compromís més ferm per garantir el futur del projecte. Majoral ha assenyalat que, després de quatre anys de feina, és el moment d'injectar més recursos per reduir el deute de la societat i mantenir la confiança dels treballadors i visitants, alertant que la manca de claredat pot generar malestar intern i afectar la qualitat del servei, informa l'ANA.

Per la seva part, el cònsol major, Cerni Cairat, ha reafirmat el suport del Comú a Naturland, destacant l'esforç fet aquest any amb noves pòlisses de crèdit per finançar el funcionament i noves inversions. Cairat també ha avançat que en els pròxims mesos es detallaran les noves infraestructures previstes, amb l'objectiu que Naturland esdevingui autosuficient i asseguri la seva sostenibilitat financera.