- Vinyes va acabar el Ral·li de Catalunya decepcionat, però participar-hi va ser un premi a un any ple d’èxits
r. mora
escaldes-engordany
- Vinyes i Mercader observen el seu Suzuki Swift, amb el cop a la part dreta, després de topar amb una pedra en el primer tram de terra Foto: gustau nacarino / reuters
Joan Vinyes viu pel món del motor. Fins i tot alguns pensem que el seu pijama deu ser com el mono de pilot, tot i que segurament una mica més còmode. Viu entre cotxes i motos, pensa en aquests conceptes, és el seu dia a dia. Ahir era al circuit de Montmeló fent uns tests amb el Seat León de cara a la Copa d’Espanya de Resistència -la cita amb aquesta competició no serà fins el 12 de novembre-, i això quan només fa uns dies que va acabar el Ral·li de Catalunya. Al Costa Brava va patir dos jornades per oblidar, i només en el segon dia es va veure en plena acció. Primer una topada amb una pedra només començar el tram de terra, i segon, diumenge, pel trencament del motor del seu Suzuki Swift S1600, una petita bèstia que l’ha portat a proclamar-.se campió d’Espanya de ral·lis de vehicles de dues rodes motrius. Amb tot, tot i creuar-se en el seu camí una pedra i un motor trencat, el pilot creu que el balanç és positiu. «Anar a la prova del Mundial de Catalunya va ser un premi de Suzuki cap a mi per vèncer al Campionat d’Espanya, i hem intentat fer-ho de la millor manera possible». Amb tot, l’andorrà, exigent com el que més, va ser sincer: «Estic una mica decebut perquè les coses no van sortir com esperàvem».
Per a Vinyes, el premi de ser al Mundial era una oportunitat per reivindicar-se, i ell ho va intentar: «L’abandonament del primer dia va ser una desil·lusió molt gran, perquè volia fer-ho bé i és un terreny que m’agrada molt per pilotar. Vam fer un primer parcial per davant dels S1600, però en un interior vam topar amb una pedra i allà es va acabar tot». El prematur adéu va afectar el pilot i el seu inseparable copilot, Jordi Mercader, però es van agafar al Superral·li i dissabte van tornar al voltant del Swift amb més ganes. Això es va traduir en una lluita ferotge a l’asfalt, «on sabíem que també podríem estar amb els millors»: «Vam marcar dos scratx de la categoria, entre l’11è i el 14è scratx de la general, però la motivació no era la mateixa després de la decepció de divendres». Amb tot, Vinyes i Mercader van marcar un bon ritme per ser 10è de la categoria i 33è a la general.
El tercer dia, però, les bones sensacions de dissabte van volar literalment del cap de Vinyes: «En la primera passada vam fer el millor scratx, vam deixar el segon a 18s i el tercer a 24s, però en la segona passada vam trencar el motor i ja es va acabar tot». Ara bé, les «sensacions, els temps, el pilotatge i el cotxe amb els seus reglatges va ser tot satisfactori», hi va afegir.
Intractable a l’Espanyol
El premi de ser al Mundial va arribar pels resultats de Vinyes i Mercader amb el Swift durant la temporada. A la Copa d’Espanya de dues rodes motrius han estat els guanyadors per golejada. Han vençut a totes les curses que han acabat -al Ral·li Príncipe es van retirar en trencar el canvi, però allà es van proclamar matemàticament campions-, i també a tots els trams. De fet, Vinyes considera «que fins i tot ha estat un any massa bo, una temporada absolutament perfecta», tot i que busca l’exigència màxima: «Hem de buscar més, perquè hem estat segons tot l’any en la classificació general fins al Príncipe, i ara som quarts». De fet, la pròxima prova serà a Madrid el 26 de novembre -per anar a Còrdova no queda pressupost- i si Pedro Burgo abandona a la cita andalusa i a la madrilenya, i Vinyes suma deu punts, encara pot ser tercer. Serà difícil, però Vinyes és dels que, fins el final, és al peu del canó.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
