Genís Soldevila, també conegut com a El Pistoler, és el davanter centre de l’Inter d’Escaldes, que acaba de fer història guanyant el doblet per primera vegada. El màxim golejador de la Lliga Multisegur Assegurances i millor jugador de la final de la Copa Constitució Protecvall parla amb EL PERIÒDIC abans del seu pròxim gran repte, la primera eliminatòria de la fase prèvia de la Lliga de Campions, que es jugarà a Nyon el 8 d’agost, on el conjunt blau-i-negre s’enfrontarà a l’FC Drita, campió de la lliga de Kosovo. Malgrat ser una experiència nova pel club escaldenc, el jugador català té clar que aniran a Suïssa a per la victòria amb els nous fitxatges ja formant part del planter. Soldevila és dels jugadors que crea cohesió de grup i fa vestidor, sobretot, mitjançant l’ús de les xarxes socials.
–Has sigut el màxim golejador de la Lliga Multisegur. Tenies aquest objectiu a l’inici de la temporada?
–L’any passat ja vaig tenir la sort de ser el màxim golejador de la temporada, conjuntament amb dos companys, Enric Pi (UE Sant Julià) i Nico Medina (FC Santa Coloma) i era un objectiu millorar aquests registres. Superar-los i ajudar a l’equip a aconseguir el campionat m’ha fet molta il·lusió.
–Aquest olfacte golejador s’entrena o és una mica intrínsec?
–Suposo que es porta dintre. Tot davanter té el gol en ment, entre cella i cella, i s’ha d’aprofitar les oportunitats que arribin i les pilotes que et puguin donar els companys.
–Ahir vas marcar des del mig del camp per donar-li la victòria a l’Inter. Si fallaves el tir, donaves una possessió més al Vall Banc. Ho vas veure molt clar…
– Jo conec molt a Eloy (porter de l’FC Santa Coloma). Vam jugar junts a un club de Segona B i sé que sempre s’avança molt i, veient com anava el partit, vaig veure que s’avançava moltes vegades i sabia que no desaprofitaria l’oportunitat de xutar des de lluny. Per sort, la pilota va entrar.
–Cristian ja ho va intentar des de lluny al minut 2. Per tant, ja havíeu parlat que Eloy Casals sol jugar avançat? No va ser improvisat.
– Sí, estàvem repassant uns gols de l’any passat i, en un resum d’un partit, ja es veu com vaig intentar marcar des de lluny. Sabíem que, per les seves característiques, juga molt avançat i que el podríem sorprendre d’aquesta forma.
–Aquesta temporada has jugat d’extrem i com a davanter centre. En quina posició et sents més còmode?
–L’entrenador sempre m’ha col·locat com a referència de l’equip com a davanter centre, però si en algun partit ha tocat caure en banda per ajudar defensivament, he intentat col·laborar en aquestes tasques més defensives. Però Adolfo sempre m’ha dit que jo sóc l’home que ha de marcar els gols per ajudar a l’equip i així ha estat.
–Has jugat molts anys, sobretot, al futbol català. Potser hi ha més competitivitat allà, però no tens l’opció de jugar la Champions.
–L’any passat, quan vaig parlar amb el president i el director esportiu, tenia aquest al·licient d’anar a jugar a Europa. Sóc un jugador amb recorregut futbolístic i la il·lusió de jugar a Catalunya potser no era la mateixa. Tenia el somni de jugar una competició europea i fer-ho jugant la Champions és un premi doble.
–L’equip ja ha demostrat que no té sostre aquest any. El pròxim pas és passar l’eliminatòria prèvia de Champions?
–Tenim clar que nosaltres no anem a Nyon per passar el dia o a simplement jugar el partit. Ens hem reforçat molt bé i els companys que han vingut ara afrontaran aquest repte amb més il·lusió que mai. El nostre objectiu és passar almenys una ronda.
–I si passeu, a priori, el següent rival seria més assequible. Passar dues rondes sona impossible?
– Quan un salta al terreny de joc només pensa en guanyar i a un sol partit tot pot passar, tant a favor com en contra. Qualsevol rival et pot posar les coses molt difícils. Si ets capaç d’avançar-te en el marcador i a l’altre equip no li surten les coses, pots passar de ronda.
–Com creus que ajudaran els reforços en la competició continental?
–Venen de categories molt fortes com la Segona B, o Bruno Lemiechevsky que ve del Sant Julià i és el seu màxim golejador. És gent que aportarà el seu granet d’experiència i de força i que s’uneix a una plantilla amb unes ganes infinites de seguir progressant. Això farà que l’equip tregui endavant tots els partits.
–Cap a la possibilitat que algun jugador no pugui anar a Nyon per motius laborals?
–La lliga andorrana, al cap i a la fi, és una lliga semiamateur on alguns jugadors poden viure del futbol i altres no. Hi ha jugadors que han d’aixecar-se a les set del matí el dia després de guanyar una lliga. Seria una llàstima que qualsevol jugador dels nostres o dels equips que van a la Europa League hagi de desaprofitar aquesta ocasió tan significativa per la feina. En el nostre cas, encara no tinc constància, però és possible.
–El futbol andorrà està creixent molt, igual que l’Inter, en els últims anys. Però quin pas hauria de fer per a donar un salt de qualitat definitiu?
–Qui dona aquest salt de qualitat són els propis jugadors de la selecció andorrana perquè tenen un plus més de qualitat i de ganes i fan que el nivell augmenti. Si, a més, tens la possibilitat d’incorporar gent de fora i tens pressupostos majors per pagar-li l’allotjament i una mensualitat a un jugador de Barcelona o de Madrid perquè t’ajudi, imagina’t. Potser la lliga seria més atraient si els vuit equips tinguéssim un nivell similar, però no és fàcil de guanyar-la i se sol resoldre en l’última jornada.
–Des del club m’han dit que ets el que més utilitza les xarxes socials i que t’agrada molt el postureig. És veritat?
–Cadascú fa amb el seu temps el que li agrada i a mi m’agraden molt les xarxes socials perquè m’involucro amb el club i amb els companys. M’agrada fer bromes i es crea bon ambient.
–Des dels comptes oficials del club es van publicar imatges de la celebració al vestidor. Qui posa la música?
– El DJ és Javi Moreno. Li agrada molt la música i s’ha d’agrair que la gent que, per sort o per desgràcia, no participa tant en la competició creï aquest clima tan fantàstic com algú que jugui més. L’èxit d’aquest equip és la gent que hi forma part.
–A més, vas aparèixer en la gran pantalla com a jugador del Vila-real simulant un partit contra el Barça. Explica la teva aventura cinematogràfica.
– Va ser casualitat. Un company em va comentar que feien un càsting de Superlópez, una pel·lícula de Dani Rovira, al Camp Nou. Vaig enviar el meu currículum i unes fotos i, quan em van trucar, pensava que era una broma. Vaig anar allà i vam rodar una escena amb una porteria. Va ser un rodatge d’un matí amb l’experiència de trepitjar el Camp Nou i de marcar un gol allà, que no ho pot dir massa gent.
