Amb l’ascens al sac, l’objectiu principal de la temporada, l’FC Andorra porta ja dues setmanes de vacances, tal com es va poder comprovar ahir en la final de la Primera RFEF que es va disputar ahir a Galícia. Els homes d’Eder Sarabia, que mai van entrar dins el partit, van caure clarament (0-3) davant un Ràcing que hi va posar més ganes i, sobretot, més encert i es va endur el primer títol de la competició en joc, una competició que, sens dubte, no va despertar la curiositat del públic gallec, que va deixar les graderies pràcticament buides, en un aspecte insòlit per una final.
En la primera part, el partit va ser força lent, sense massa ritme, amb els dos equips amb més ganes de començar les vacances que no pas competir una final. Tot i això, va ser l’FC Andorra que es va animar primer a assetjar la porteria càntabre. Aguado, al minut 9, va xutar des de dins de l’àrea i Parera va aturar sense massa problemes. Al minut 13, els homes d’Eder Sarabia hi van tornar, i aquest cop va ser Carlos Martínez que va llençar un fort xut des de fora l’àrea que va sortir fora per poc.
Després d’aquestes dues ocasions tricolor va arribar el primer gol del Racing, en una jugada per l’esquerra de l’atac que va culminar Cedric amb un xut ajustat per baix que Ratti no va encertar a aturar. Molina va tenir una opció per empatar a la mitja hora de joc gràcies a una passada en profunditat de Marc Fernández, però va rematar defectuosament i la pilota va sortir fora. La perla del Ràcing, Pablo Torre, per la seva banda, no es va deixar veure massa durant els primers 45 minuts i fins i tot va tenir una acció bastant desafortunada, ja que va tancar la primera part amb un falta mal executada que va aturar Ratti amb molta facilitat.
El talent que marxa
La segona part va començar amb poques opcions d’atac per banda i banda, fins que al cap de set minuts un parell d’entrades dures van enfrontar alguns jugadors, amb targeta final pel jove Pablo Torre, que a la segona part va brillar un punt més que a la primera fins que va ser substituït a un quart d’hora del final, segurament a mode d’homenatge per la gran temporada que ha fet i abans que marxi a Barcelona per incorporar-se a les files del Barça.
Pol Moreno ja va avisar al minut 54, amb un xut que Ratti va aturar a boca de canó, però al 62 la jugada no va acabar igual. Torre va veure Cedric en bona posició i li va posar una pilota d’or que va representar el 0 a 2, en una jugada de contraatac d’aquelles de manual. A partir d’aquí, l’FC Andorra va intentar tímidament ficar-se en el partit, però no va tenir profunditat i el seu intent d’igualar l’enfrontament va ser més aviat poc creïble. Amb el partit ja en els darrers minuts va arribar el tercer gol càntabre en una jugada de contraatac que va culminar Soko.
Final de temporada dolent, amb dues derrotes, la segona amb un títol en joc, que no amaga el bon any dels homes d’Eder Sarabia, que jugaran l’any vinent a Segona Divisió, una fita impensable fa ben poc.
