Lluís Marín estava en condicions de repetir ahir a l’estació russa de Sunny Valley les gestes de Valmalenco al 2012 i Feldberg el mes passat, on va pujar al podi. El corredor andorrà arribava a la tercera cita de la Copa del Món ja totalment recuperat de la lesió a l’espatlla de principis de desembre a Montafon, amb el còctel ideal de preparació física i mental.
Ho havia alertat abans de l’inici de la temporada amb frases tipus: «L’experiència és un grau i físicament estic millor que mai» o «em veig capacitat per repetir el podi d’Itàlia o, perquè no, guanyar alguna prova». Feldberg va demostrar que això no eren només paraules, tot i que encara tenia molèsties a l’espatlla. I ahir estava tenint una actuació impecable, superant ronda rere ronda amb pas ferm, fins que a les semifinals, l’italià Omar Visintin va topar amb Marín i el va deixar sense poder escriure més lletres daurades de la seva carrera esportiva. L’andorrà es va haver de conformar amb la petita final, a la qual va ser quart, per finalitzar la prova en la desena posició.
Dissabte, sense gaires dificultats, el representant tricolor va aconseguir el desè millor temps a la ronda classificatòria i va poder ser el cap de sèrie del setè i penúltim grup dels vuitens de final amb què s’iniciava la jornada d’ahir. A totes les rondes, cada grup comptava amb sis corredors dels quals passaven a la següent els tres primers; Marín no va fallar i va creuar la línia de meta abans que ningú.
Als quarts de final va continuar intractable. «No he sortit en cap moment primer de la línia recta i m’havia d’espavilar per intentar avançar», va explicar l’andorrà sobre les seves sortides. A la segona ronda hi havia com a adversaris Visintin, el que el faria fora a les semifinals, i Pierre Vaultier, amic seu, guanyador de la prova i ara líder de la classificació general de boardercross. «L’italià ha intentat fer-me fora de la pista i he hagut d’avisar-lo. Però he pogut guanyar la sèrie, em notava molt segur, amb bones sensacions», va assenyalar Marín.
A les semis, de nou va coincidir amb Vaultier, Visintin i també els alemanys Martin Noerl i Konstantin Schad i l’australià Jarryd Hughes. Va ser llavors quan l’italià va creuar-se en el seu camí, va tornar a impactar amb ell i tots dos es van quedar despenjats de la resta. Marín va intentar recuperar el terreny perdut sense èxit i Visintin va acabar sent desqualificat. «És una llàstima perquè una final estava en les meves possibilitats i em notava amb seguretat. Crec que he estat fent unes bones passades, però així és el boardercross», va lamentar-se l’andorrà.
Com no, novament es van trobar en la petita final Marín, Visintin, Noerl, l’austríac Alex Pullin, el rus Daniil Dilman i l’austríac Julian Lueftner. El corredor de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) va tornar a fer una sortida discreta, en la línia de tota la jornada i en el segon peralt va voler enganxar una línia per agafar més velocitat. Des de llavors, ell mateix recorda com va anar la resta de la carrera: «M’he anat a la xarxa i això m’ha fet perdre velocitat. Després volia avançar l’austríac per l’exterior i he esmorteït massa dos dubbies; va ser una errada meva, de càlcul, perquè m’he trobat en una situació que no esperava. Tampoc no tenia una resposta automatitzada dintre del meu cap i hauria d’haver doblat, en comptes d’esmorteir. Per això m’he anat massa baix en la recepció i he desequilibrat».
Així que l’andorrà es va haver de conformar amb la quarta posició, això sí, per davant de Visintin i Lueftner, encara que va lamentar no haver pogut guanyar la petita final: «Hagués estat molt bé, però arribar a semifinals és un resultat molt bo i espero seguir en aquesta dinàmica».
260 va sumar un Marín que ha baixat de la cinquena a la setena posició de la classificació general. No ha estat, però, una jornada dolenta, ja que d’altres com el segon de la general, el rus Olyunin, va acabar el 21è i els austríac Haemmerle i Schairer també es va quedar als quarts.
Tal i com està tot, l’objectiu de la FAE d’acabar al top-10, en les condicions que està Marín, sembla que la té pràcticament assegurada. Això ja suposaria el millor resultat de la seva carrera [de moment és el 12è de la campanya passada], però sembla que ara mateix ell té unes aspiracions més ambicioses. «Soc setè però pot passar de tot. Espero pujar al podi a les quatre curses que queden. Seria ideal per mantenir la cinquena posició que tenia».La pròxima estació, Corea del Sud, el 19 de març.
