Final amb alegria i eliminació d’una ratxa negativa. El MoraBanc Andorra ha guanyat el seu primer partit de l’any, després de set seguits sense fer-ho, a un València Basket que en la segona part ha estat més agressiu que mai. Un 86-84 més que necessitat, però que només s’ha resolt amb el xiulet final, on, inclús després de fer un molt bon joc, la victòria ha penjat d’un fil en els darrers minuts.
Si a Saragossa ja es va veure un MoraBanc totalment diferent, els tricolor ho han acabat de demostrar en el partit de debut de Joan Plaza al pavelló Toni Martí. En menys de tres minuts, s’han avançat amb un 9-0 on, el darrer triple de Sekou Doumbouya, ha obligat Pedro Martínez a demanar temps mort per fer reaccionar els seus. El que no sabia encara era que el marcador aniria a pitjor. La raó és que els valencians no han pogut obrir el marcador tot i tenir opcions per fer-ho. De fet, els primers dos punts dels visitants han estat per un error dels pirenaics en un rebot. Una molt bona jugada de Felipe dos Anjos ha posat el 14-2 i, en la següent, Jean Montero li ha tret la falta per un 2+1 que disminuiria la diferència a nou (14-5). El resum del primer quart es pot descriure amb un joc molt més ràpid i agressiu del que han fet durant la primera part de la temporada, la bona solidesa defensiva, la qual s’ha combinat amb la bona adquisició de rebots en la pintura contrària, i anant a cercar les febleses del rival per enfortir els seus punts forts. Aquests tres factors han estat els causants que els andorrans acabessin amb un 27-10 que, finalment, seria 26-10 per la revisió d’una jugada.
Tot i que López-Arostegui ha iniciat el quart anotant, el MoraBanc ha continuat amb la mateixa pressió amb una cistella de dos, marca de la casa de Kyle Kuric. Encara sense la presència de Nikos Chougkaz, Plaza ha pogut comptar amb Ben Lammers, qui ha estat molt encertat tant en els taps com en els llançaments. El 36-14 seria imposat al digital per un triplàs de Shannon Evans després de retallar a Sergio de Larrea en una acció on també li ha extret la falta. L’equip de la terreta ha volgut retallar diferències sense molt èxit. Per cada cistella encertada, els locals tornaven a augmentar la distància per deixar clar que, si en el partit d’anada una cistella del jugador més estimat a la Bombonera la temporada passada va decidir el resultat, en el de tornada volien fer pagar als culpables per això. Amb tot, ha costat mantenir la ratxa d’encerts establerta a l’inici, bé perquè les errades començaven a arribar de forma inevitable o bé perquè el València, sent coneixedor de la situació, ha decidit jugar al bàsquet. Cap a vestuaris amb un 44-26 que feia que el públic andorrà es posés dempeus per agrair el joc fins ara dels seus.
A la represa, Jaime Pradilla ha obert el parcial del quart, cistella a la qual ha respost Harding en la següent jugada. El MoraBanc veia com, arran de la pressió afegida del València, ha tornat a patir per encistellar, sobretot en els triples, mentre que Montero despertava a un equip que ha deixat clar que la pista pirenaica és el seu taló d’Aquil·les. D’altra banda, Plaza s’ha començat a desesperar i a demanar concentració als seus i tornar al joc que s’havia fet durant la primera part. Dos Anjos ha posat el 56-43 i Josep Puerto, després de rebre una passada de Stefan Jović, ha ajustat el marcador a 10 de diferència. Això sí, Okoye ha respost amb un altre triple. En dues jugades, el MoraBanc ha introduït el 64-51 que ha tornat a obligar Martínez a demanar el temps mort. Un dels punts forts de l’equip era que no ha deixat que els visitants baixessin dels 10 punts de diferència, mantenint sempre la distància mínima en el bàsquet per jugar sense patir.
Amb un 67-54 s’han encetat els darrers minuts del duel. El València, coneixent que no tindrien moltes més oportunitats, ha intensificat per tornar a la batalla i el MoraBanc s’ha deixat fer. Amb un tres i no res, el digital ha passat del 67-54 al 72-69, una diferència de tres punts que posava en perill la victòria dels locals. L’afició, un cop més, ha estat present quan més se’ls necessitava. De Larrea ha rebaixat la distància a un punt i la cistella fallida d’Evans ho complicava tot. Però un gegant Lammers ha sigut capaç de treure-li a Matt Costello el 2+1, mentre que Montero, en la rèplica, ha retornat la jugada al seu exequip (77-76).
El primer cop que el València s’ha posat per sobre al marcador ha estat a manca de 2.10 minuts pel final, on ràpidament Plaza ha demanat temps mort per evitar la derrota. Doumbouya tornava a revertir el marcador, Costello perdia la possessió i el partit, simplement, ha pres un altre ritme, un de frenètic que no era apte per a tothom. La penúltima possessió era valenciana i, no contents amb fallar el tir, l’àrbitre ha declarat falta i tirs. Amb un 83-84 i només 15 segons, l’única opció era encistellar i així ho ha fet Harding de tres. I, en el darrer sospir, ha esclatat la bogeria a la Bombonera després d’una victòria patida, inesperada i, sobretot, molt merescuda. Final del duel amb un 86-84 i tota una afició que ha cantat ‘Sweet Caroline’ en trencar la ratxa de derrotes des del passat 14 de desembre, informa l’ANA.
