L’esport és obert a tothom. Sense distincions. Tenir alguna discapacitat no és motiu per quedar-se a casa. I això ho tenen molt clar a la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (Fadea), que porta anys treballant per evitar en aquest sentit qualsevol tipus d’exclusió i mostrant la rellevància que suposa en el desenvolupament personal i social de la persona que el practica.
Albert Llovera és dels que s’implica en el projecte de l’ens i dóna un cop de mà. Cedeix una handbike i material esportiu per a que la Fadea pugui comptar amb més recursos per a la seva quarantena de federats. «Cada vegada tenim més material i que més gent pugui ser en la mateixa sessió», indica Carlos de Jesús, director tècnic de la Fadea, ja que «portem anys creixent en federats» i les bicicletes es poden adaptar per a diferents discapacitats, tant motora, com intel·lectual o sensorial. És donar la possibilitat a tothom: «Intentem fer esport a la vegada que gaudir».
La Fadea compta amb tres handbikes. Aquesta és la segona cedeix Llovera. L’acció la realitza per a que «la gent que té alguna discapacitat pugui fer esport a l’aire lliure», exposa el pilot de ral·lis. La tecnologia també progressa per «fer els esports més actuals» i segueix un camí «progressiu tant a nivell de bicicleta com de natació o esquí».
Com a usuari, Xavi Fernández agraeix que hi hagi «gent que dóna suport a l’esport per a discapacitats», perquè «el material és molt car i a vegades no pots pel cost econòmic». La bicicleta donada per Llovera té un cost de 3.000 euros, però les de competició poden arribar a superar els 7.000 €. Aquests preus fa que no siguin asumibles per totes les butxaques, el que tanca portes a molta gent per a fer esport. Els fabricantsveuen mercat en aquest sector. Introdueixen nous materials i disseny, i «hi ha una evolució constant. S’està perfeccionant cada vegada més. Hi ha una lluita de marques».
Fernández és competidor i la seva fita actual és clasificar-se per disputar els Jocs Paralímpics de rio de Janeiro de l’any vinent. El proper mes prendrà part als Campionats d’Espanya i en els pròxims mesos en proves de la Copa d’Espanya. El 2016 també vol ser en alguna de l’Europeu. A nivel espanyol confía en «ser dins els 10 millors de la meva categoria», l’H3, ja que «he millorat material. És més lleuger».
Per assolir l’objectiu s’exercita quatre dies a la setmana. Fer-ho a Andorra, per l’orografia i el temps és més complicat, i baixar a l’Alt Urgell «serveix perquè és més pla i pots fer més quilòmetres». A diferencia d’un ciclista, sortir a la carretera per entrenar comporta el seu perill, perquè van arran de terra i només una petita banderola indica la seva posició. Això sense comptar que són a l’alçada dels tubs d’escapament. Cada cop que surt amb la seva handbike «fa molt respecte. Estàs molt a vall. La bicicleta és més visible, és molt perillós», admet.
