- Hi ha hagut batalles entre grans com Pantani o Ullrich, i sempre victòries de prestigi
RAFA MORA
ESCALDES-ENGORDANY
La llegenda del Tour també va passar per Andorra. En 2016 es viuran noves històries, però en 1964 va començar un idil·li amb comptagotes. En aquell any de l’estrena andorrana en la Grande Boucle, va guanyar a Envalira l’espanyol Julio Jiménez, que va derrotar el gran escalador de l’època, el seu compatriota Federico Martín Bahamontes. Aquell dia es va obrir una petita finestra al món esportiu internacional que, amb tot, no es tornaria a obrir fins el 1993, quan Oliverio Rincón, el colombià de l’Amaya, va deixar els favorits amb el grup d’Indurain, Riis, Jaskula, Rominger, Chiapucci i Mejía per imposar-se a Pal amb 1min 50s en un dels dies de glòria del ciclisme colombià, tan en auge en els anys 90.
Després va arribar el 1997, quan Marco Pantani, el mite, l’heroi d’Itàlia i al final el màrtir per la seva confusa mort per sobredosi, va intentar posar en problemes l’alemany Jan Ullrich, que estava disposat a tot. Eren els anys foscos en què el dopatge començava a fer molt mal, i mentre això no passava el campió alemany travessa guanyador la meta d’Arcalís, amb el Pirata segon seguit per Richard Virenque, l’etern campió de la muntanya.
Trigaria en tornar el Tour. Dotze anys, quan una etapa d’homenatge a Barcelona en el 2009 sortia de la capital catalana directa al Principat, on només es pujava després de 200km el port d’Arcalís. Una escapada d’un selecte grup arribava a meta, amb Brice Feillu, el francès, amb els braços a l’aire i feliç, i al darrere els seus companys de fatiga, però en el record de tots quedarà aquell primer atac d’Alberto Contador, que havia reconegut el port en primavera, i tenia una història d’amor.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
