Aconseguir una victòria que els permeti garantir la salvació està ara mateix a les mans d’un MoraBanc Andorra que amb una 12a victòria (quan falten cinc jornades), podria veure un any més com la Bombonera continua acollint partits del primer nivell espanyol. Aquest diumenge no ho tornarà a tenir fàcil, si bé la darrera actuació a domicili al Movistar Arena va ser esplèndida i certament mereixedora de victòria, els de Joan Plaza visiten aquesta vegada una de les pistes més temudes i complicades de l’ACB com és el Martín Carpena de Màlaga (12.30 hores). El partit d’anada, val a dir, es va saldar a favor dels andalusos amb 17 punts de diferència (89-106).
Ara bé, de cara a aquest segon (i lògicament més transcendental xoc pels interessos sobretot del combinat pirenaic), el tècnic tricolor té clares dues coses: d’una banda, que els homes d’Ibon Navarro formen un equip molt consolidat a causa de portar “tres anys treballant bona part de la mateixa plantilla, la qual els hi aporta un plus d’energia i hiperactivitat quan les coses no van bé”, i de l’altra, que els seus continuaran fidels a l’estil que ha imposat el míster des del primer dia i que passi el que passi, afirma, “sortirem amb una lectura millor per encarar el següent duel”. De manera que si no arriba aquest important triomf, Plaza té clar que l’aprenentatge els farà no decaure amb el seu objectiu principal: “Ser prou competitius” per obtenir la permanència.
Tanmateix, una de les claus per a l’entrenador, sabent que el seu homòleg de l’Unicaja ha reconegut fa uns instants que els dels Pirineus tenen “molt de talent i molts punts a la línia exterior”, és que per poder competir contra l’actual quart classificat de la categoria (amb el doble de victòries que derrotes, 20-10) els seus han de tenir clara una premissa: “Que la feina encara no està feta”. Segons Plaza, ha estat la frase més inculcada als jugadors durant els entrenaments d’aquesta setmana, ja que de forma matemàtica no està assolit l’objectiu i que per això s’han d’afrontar els darrers cinc partits del curs “amb tot el nostre límit”.
Aquest darrer precepte ha estat especialment interessant tenint en compte que l’entrenador català coneix molt bé “com se sent un quan entrena fora del seu territori i les ganes que tens de tornar a casa, però ens paguen per competir fins a l’última jornada i si podem, en comptes de finalitzar 13ns, hem de tenir prou ambició per buscar quedar 11ns, clar que sí”. Finalment, Plaza ha admès que si d’alguna cosa s’ha ocupat aquests dies ha estat de mantenir motivats als seus efectius, i malgrat que no ha vist una davallada anímica,”no me la puc ni imaginar perquè si no m’emprenyaria amb ells”, ha conclòs.
