- El campió del món, humil i carinyós, fa les delícies dels nens i nenes del Campus Nike Avui, cita amb el bàsquet de Rudy Fernández i Ricky Rubio
RAFA MORA
ANDORRA LA VELLA
- Jocs de mans A l’esquerra, Pedro i Rudy Fernández, i a la dreta els nens fan el passadís al campió. Foto: ORIOL LLAURADÓ
És difícil treure-li a un futbolista una frase original que vagi més enllà dels coneguts hem d’anar partit a partit, estic content sobretot pel treball de l’equip, sabem que és un equip complicat i els tòpics de sempre. Ahir, Pedro no va ser una excepció en la conversa –tret de la següent declaració com a resposta a un nen que li va preguntar si fitxaria pel Madrid de Florentino: “No em plantejo sortir del Barça, i ni molt menys per anar al rival, espero estar molts anys al Barça i acabar la meva carrera allà”–, però sí en els actes. Perquè l’estereotip d’estrella del futbol és un jove guapo –o que ho pretén– amb aires d’egocentrisme inabastable, mirada altiva i milions de mosques pel voltant que fan de representants, amics, pseudoguardaespatlles o, simplement, acomodats vividors… i Pedro no sembla tenir res d’això.
Ahir va acudir al Campus Nike d’Andorra, i entre el munt de nens que jugaven a futbol hi era ell, entre camp i camp, xocant les mans a tothom i amb un somriure al rostre. Després, en les preguntes dels nens, en la cua va aparèixer Berta, i aquí va sortir el Pedrito del carrer. La jove futbolista se’l mirava mentre esperava el seu torn, i a cada pas que donava per acostar-se a ell, més plorava. La mà li tremolava, la cara la tenia vermella i tan dolça estava ella en aquell moment que Pedro se la va mirar, es va aixecar del tamboret i li va donar una abraçada que va arribar al cor de tots. Berta es fonia en els seus braços, i després de dubtar una mica, per fi es va atrevir a envoltar al jugador per tornar-li l’abraçada. Al campió del món. L’escena va acabar amb la noia sense poder parlar, Pedro amb l’etern somriure i el públic d’ovació.
Un noi normal que assumeix que és una estrella sense deixar veure-ho. La resta, frases semibuides que no cal rescatar. Potser aquella de què farà amb els 600.000 euros de prima per ser campió del món —“pagar el viatge de la meva família a Sud-àfrica i fer-ne jo un”, ¿a on?, “no ho sé, de moment a Canàries a veure els meus”–, i res més. Avui Rudy Fernández, que ja es va presentar ahir per felicitar Pedro, i Ricky Rubio. Demà, Sergi Busquets.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
