El muntatge del Tour porta una logística com poques. I això vol dir que s’haurà de tenir paciència davant l’arribada de la ronda francesa. Les limitacions i els talls de trànsit que es produiran afectaran el desenvolupament d’un diumenge normal. El pas dels corredors i de tota la caravana manen i està establert tot un dispositiu per a que l’afectació siguin la mínima possible.
Ahir es va reunir la Taula Nacional de Mobilitat i el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, subratllava que es produirien les incidències normals davant el que suposa el pas d’un esdeveniment d’aquest tipus. «Entenem que hi haurà dificultat circulatòria pels talls que es produiran. Comptem amb un servei de control de càmeres per informar a la gent i reorientar», indicava Torres, que també assenyalava que al contrari del que es produeix en dates assenyalades, com pot ser per Setmana Santa o certs pics de l’estiu, «la sortida massiva post Tour no tindrà cap dispositiu especial».
Presència dels Pirineus / La setena etapa va donar per primer cop protagonisme als Pirineus en aquesta edició del Tour. Transcorria entre l’Isle-Jourdain i el llac de Payolle, amb un traçat de 162,5 quilòmetres. El guanyador va ser el britànic Steve Cummings (Dimension Data). Era un dels integrants de l’escapada del dia i realitzava un atac llunyà en busca de la victòria, en l’ascensió a l’Aspin, que va fructificar per donar la quarta victòria al seu equip. Joaquim Purito Rodríguez (Katusha) entrava amb el pilot a 3.37 minuts. La imatge del dia era l’inflable que marca l’últim quilòmetre, que es va precipitar sobre els corredors, deixant-los tallats. El britànic Simon Yates (Orica) va ser el més damnificat i van haver-li de posar tres punts per la caiguda que va patir. A la general Purito segueix quart, a 5.53 minuts de Greg van Avermaet (BMC).
Ànims des dels vorals
Un dels molts punts forts que té el Tour és l’ambient que es viu a les carreteres. I sobretot a les etapes de muntanya, on els vorals de la carretera estan plens d’aficionats per donar suport als corredors, posant color a les imatges que es veuen per televisió. Molts d’ells porten dies instal·lats als llocs des d’on donaran el seu alè als ciclistes.
A principis de setmana van començar a col·locar-se les caravanes camí de la coma d’Arcalís. A partir de la desviació de Sorteny ja es deixaven veure. Mirant la quantitat de banderes, és fàcil comprendre d’on provenen. Són gent acostumada a seguir etapes de les grans rondes i ja saben com funciona. Qui vol un bon lloc sap que ha de venir amb temps. Dimecres arribaven Josep Doctor i la seva dona, de Sant Vicenç de Torelló, que ja havien estat al Principat per una cita ciclista. «Vam ser-hi l’última vegada que va venir la Vuelta a Espanya, i abans havíem estat també pel Tour i la Volta a Catalunya; però a Andorra ens agrada venir tres o quatre vegades l’any», assenyala Doctor, un aficionat a les dues rodes de tota la vida, que formava part del Club Ciclista Torelló i havia conegut les muntanyes del país dècades enrera participant a la Marxa 3 nacions. L’any passat van ser al Tourmalet per seguir el Tour.
Doctor, que a l’època era molt de Luís Ocaña i Fernando Manzaneque, aquests dies aprofita per agafar la bicicleta i fer quilòmetres. Pujar Arcalís «es fa bé. Hi ha gent que l’he vist pitjor que jo, però porto la bici ben preparada per poder-ho fer». Asseure’s davant la carretera i veure com la gent realitza les ascensions l’apassiona. És amor pel ciclisme: «Quan pugen els cicloturistes disfruto tant com quan ho fan els professionals». Considera que el port ordinenc «no és tan dur com el de la Bonaigua» i com a favorits de l’etapa «hi haurà se’ns dubte el Purito, que es coneix el terreny, però també s’ha de tenir en compte a Quintana. Si fos més dur el colombià crec que tindria més opcions». Dilluns es desplaçaran al port d’Envalira per poder veure l’etapa de l’endemà.
En dues caravanes s’instal·laven dijous les famílies de Francesc Llopis i Jordi Collado, de Barcelona i Capellades, respectivament. El primer fa trenta anys que segueix les grans rondes. L’any passat va ser a Alpe d’Huez. Són grans moments els que ha viscut en directe en el Tour. «Recordo especialment la victòria d’Escartin a Piau Engaly, i el primer mallot groc d’Indurain a Val Louron escapant-se amb Chiappucci, o la contrarrellotge que va guanyar Armstrong a Alpe d’Huez, on van dir que erem un milió de persones seguint l’etapa», indica Llopis. Aquesta passió prové «d’un cúmul de tot, des de l’esport en si a l’ambient que s’hi viu». Les dues famílies aprofiten l’estada a Andorra per realitzar activitats. «Combinem l’autocaravanisme amb la natura i l’esport», assegura Collado. Faran excursions i tenen les entrades per a veure el Cirque du Soleil.
Collado, que va arribar a ser subcampió d’Espanya sènior d’ultramaratons de BTT, no fa tants anys que segueix les grans rondes in situ. Això sí, també té anècdotes. Com la darrera ocasió que la Vuelta va ser al Principat. El fred i el vent van ser els protagonistes de la jornada i la seva caravana va salvar a més d’un. «Va començar a ploure moltíssim i vaig aixoplugar a força gent i els vaig fer cafè per a que entressin en calor. Vaig tenir al nutricionista de l’equip Argos-Shimano, que s’havia quedat tirat després de repartir l’aigua entre els seus corredors. També a diversos policies que van poder carregar el mòbil i a voluntaris. Eren unes condicions molt dures les que s’estaven vivint i els vaig poder donar un cop de mà». Sobre el desenvolupament de l’etapa ho veuen diferent. Per a Collado la victòria serà «per algun escalador, però no crec que sigui cap dels favorits. Els de davant no es deixaran veure». En canvi, Llopis preveu que «si no hi ha cap escapada els de davant seran els que lluitaran pel triomf si així s’ho proposen. Si aquí volen guanyar, ho faran».
Des del País Basc es troben dues parelles de germans i una amiga. Arribaven dimecres des d’Hernani. Són seguidors del Tour, des de fa un bon grapat d’anys, a les etapes dels Pirineus. No s’ho perden mai. Sobretot Agustin Aizpurua, que és qui aprofita per agafar la bicicleta. «El recorregut és una passada. Hi ha punts bastants forts. Sobretot després del túnel, amb unes rampes importants», remarca. Especialment recorden a Indurain, quan «havia d’ajudar a Perico Delgado. Era el seu gregari i apuntava maneres. L’any següent ja va aconseguir el seu primer Tour». Des de que van instal·lar-se amb les caravanes han hagut de canviar en dues ocasions d’ubicació per indicacions dels organitzadors, tot i que després els van admetre que no era necessari. Tot i així no es queixen, perquè «on ens trobem ara estem molt ben situats». En l’aspecte que sí que ho fan és en la llibertat d’expressió. Amb la ikurriña i la bandera de Navarra al vent, la policia els va obligar a retirar les banderes d’apropament de presos al País Basc. Els van exposar que era per motius d’imatge. «Ens estranya que es posin així, perquè a França no hem tingut mai cap problema en aquest aspecte», assenyala Moñi Aranburu.