- Desenes de persones, ni tan sols centenars a la línia d’arribada. En els últims quilòmetres, gairebé ningú
R. M. S.
LA MASSANA
- Un espectardor veu el pas dels corredors, ahir a la Comella. Foto: ÀLEX LARA
La crisi de l’esport és més del ciclisme per tot el que envolta a aquest esport però també perquè precisament és una disciplina en què sense patrocinadors potents, no es va enlloc. Ahir la Volta a Catalunya va patir la tristor de rebre una cursa ciclista a un país que, a banda del Tour, res semblant no il·lusiona.
Era evident que el dia entre setmana, que ser al més de març, que tot plegat no jugava a favor, però la descripció dels últims quilòmetres de l’ascensió a Pal és preocupant.
Una hora abans de l’arribada dels corredors, la visió era de cataclisme. Només operaris i policies a la meta. Quilòmetres avall, la imatge era encara més trista. Algun ciclista pujava -del Tupedala de la Seu, de l’ACA andorrana, del Pirenaica…- , però a les voreres, ningú. Només aquest qui escriu passejant per allà. A cada quilòmetre, això sí, una parella de la policia, per vigilar l’aire i algun vehicle que volgués passar amb la carretera tallada. Poca cosa més. A l’hora de l’arribada de Contador com a guanyador, desenes de persones, no arriba a centenars. Pocs, però feliços per veure al podi al madrileny.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
