Massa dubtes hi havia abans de l’inici dels Jocs Olímpics sobre la capacitat de Rio de Janeiro per ser la seu organitzadora. Sobretot va generar alarmisme i va instal·lar la por al cos de molts esportistes que fins i tot van renunciar a anar-hi el famós mosquit zika, l’estat inacabat o no apte d’algunes instal·lacions, la brutícia i contaminació que també va espantar als esports d’aigua –tret dels de piscina– i el fet de ser una ciutat amb molta favela i també delinqüència.
Però res d’això va afectar. «La realitat ha estat una altra. S’ha creat massa alarmisme», en feia al·lusió Jaume Martí. «M’ha agradat molt la simpatia brasilera, molt millor que la de Londres. Han fet un grans esforç i s’ha d’apreciar», va lloar el president del COA.
El cap de missió de la delegació andorrana, Toni Guerra, va opinar amb un discurs similar. Entén que els primers dies hi hagués problemes a la vila olímpica amb els lavabos i la falta d’aigua calenta. «Es veu que l’empresa contractada va trencar, no van pagar els treballadors i aquests van fer quatre trastades però el cert és que tampoc era fàcil fer entrar 14.000 persones a la vil·la. Van ser dos dies amb algun problema però després, tot perfecte».
El zika tampoc va ser una preocupació per a ningú, tot i que els tricolors portaven unes samarretes antimosquits. «Repartien polseres, totes les tardes passava un camió per fumigar a la vila i a més, a Rio ara és hivern i tampoc feia tanta calor. Sort que hem portat jaquetes… però del zika t’acabes oblidant. Ara està a Miami i ningú no diu res», va apuntar el cap de missió, que d’anècdotes, en té mil i una. Amb famosos. Amb la impressionant Copacabana, «que és com una barreja de Lloret i Salou» però que a nivell de tracte, serveis i seguretat, «tot ha estat impecable».
