Pensar en l’esquí alpí actualment és fer-ho en un nom concret, el de Joan Verdú. El seu bressol des dels 4 anys fins a passar la categoria infantil va ser l’Esquí Club Pas de la Casa Grau Roig (ECPCGR), el qual actualment celebra 45 anys amb entorn 250 federats i més de 550 socis. Si bé no és el club més antic ni amb més llicències del país, és un dels que destaca per la quantitat d’equips amb els quals compta. Així ho ha explicat a EL PERIÒDIC la seva gerent des de fa 22 anys, Juliet Satterthwaite, desglossant que en el programa d’esquí alpí compten amb entorn 230 infants, mentre que en el d’esquí de muntanya –junt amb la FAM– en sumen 20.
Entrant al detall, l’ECPCGR inicia l’activitat amb els més menuts, nens i nenes d’entre 4, 5 i 6 anys. Posteriorment té categories sub8, sub10 i sub12, una sub14 i sub16 promoció i una altra sub14 i sub16 tecnificació. En aquest darrer cas amb 15 corredors dins el programa Esquí Estudi, els quals es formen amb l’objectiu que acabin sent seleccionats per la FAE per representar Andorra en diferents competicions a escala internacional. Evidentment, un d’aquests casos va ser Verdú, però més recentment ha passat amb Marc Fernández, Clàudia Garcia i Pirmin Estruga.
A més, l’Esquí Club Pas de la Casa Grau Roig va afegir fa tres anys un grup sub18 “per la demanda dels pares”, explica Satterthwaite. Es tracta de set esquiadors que disputen cites FIS, un projecte “en el qual ens agradaria tenir els corredors un mínim de tres anys amb l’objectiu d’arribar també a la FAE”, assenyala la gerent. És a dir, com un conjunt de tecnificació. També compten amb una categoria multidisciplinària, l’esmentada per l’esquí de muntanya i la Silver Skiers, per a majors de 65 anys. “Són gairebé 20 persones registrades”, apunta en aquest cas i destacant que hi ha una senyora amb 85 anys.

Un nou Verdú és complicat, però no impossible
Demanada per la possibilitat de tornar a veure un nou Joan Verdú, Satterthwaite ha reconegut que tot és possible. “El Joan és una combinació de talent, porta molts anys entrenant i preparant-se per arribar al nivell en el qual és ara”, ha mencionat, recordant que el tricolor ha patit diverses lesions al llarg de la seva trajectòria i que aquestes, ni de bon tros, l’han fet frenar. “A nivell mental, té una determinació i una resistència superior a la d’altres corredors […] Ha tingut moltes adversitats i es continua posant més fort”, ha afegit.
De totes maneres, ha reconegut que arribar a tenir un esquiador ja només a Copa del Món “és complicat”. En aquest sentit, la gerent de l’ECPCGR ha fet èmfasi en la gestió d’un ‘rider’, la qual ha titllat de “molt important perquè pugui anar evolucionant”. També ha assenyalat el compromís, cada vegada més baix. “Abans venien tots els caps de setmana a entrenar, si nevava, si feia vent… Ara van escollint els dies segons el temps […] També esquien fins a un 20% menys dels dies que fa 10 temporades, i anem amb endarreriment en l’aprenentatge i l’evolució dels petits”, ha lamentat.

En format femení, amb “més possibilitats”
A l’esquí en general ja hem tingut referents femenines i en l’actualitat continuen havent-hi. Cande Moreno i Gina del Rio són algunes d’elles. En aquest cas, Satterthwaite ha estat clara: “Hi ha més possibilitats d’arribar a un alt nivell”. Si bé reconeix que el volum de noies que esquien és inferior al dels homes, “una noia amb talent i que li agradi treballar pot arribar molt lluny”. Exemples ben clars són el de ‘Mimi’ Gutiérrez o Vicky Grau. Ara, la gerent des de fa 22 anys reclama posar un focus més “específic”. “La FAE i els clubs han de treballar per fer més atractiu l’esquí de competició, doncs hi tenim poques nenes”, ha matisat. A tall d’exemple, Carla Mijares i Clàudia Garcia formen equip FAE, però la primera se centra més en l’eslàlom i la segona en gegant. I això, pel que fa a la gestió, “és complicat perquè has d’enfocar la pretemporada i la preparació en dues disciplines”.
Una base que depèn dels esquí clubs
Amb tot, Satterthwaite ha recordat que la base de tot plegat depèn dels esquí clubs. Ara mateix n’hi ha cinc de competició al país, i “l’enfocament per part de la federació i la gent que s’interessa en l’evolució d’aquest esport ha de ser els clubs, ja que som el primer lloc on els infants tenen contacte amb la neu”. “Entrenem un atleta durant 10 anys, des dels 5 fins als 15, i això és la base del seu futur”, ha completat.
