- Els danesos encerten 17 de 28 tirs de tres i anul.len Casals per deixar la tricolor segona a l’Europeu C
EL PERIÒDIC
LA VALETTA
- Tots els integrants de la selecció, amb la medalla de plata aconseguida ahir a Malta. Foto: MALCOM SAMMUT
El seleccionador Jaume Tomàs reflexionava ahir abans de la final i parlava del potencial de Dinamarca. Tenia clar que era, i és, una selecció superior a l’andorrana, però després de l’Europeu C que ha fet el seu combinat, donava un marge d’opció a, com a mínim, plantar cara. “Només diré un detall”, va dir, “en la semifinal quan vam guanyar Malta no ho vam celebrar, i això va ser significatiu”, assegurava el tècnic. Significatiu que, sí, Dinamarca és superior, “però no descartem que hi hagi partit”. Després, a la pista, de partit n’hi va haver el que van tardar en escalfar-se els canells dels danesos, els quals van aconseguir 17 de 28 triples en el que és un dels percentatges més alts d’encert que es poden recordar en una final, amb un 60,7%. ¿I de qui és culpa això? ¿Potser estarien mal defensats pels an- dorrans? Tomàs, que és crític quan ha de ser-ho i no va amb mitges tintes, ho nega: “Estava ben defensat, però si el rival ho fa millor, no es pot fer més”. Paraula d’un home que ha dut la tricolor un graó més enllà d’on era. Després del matx d’ahir –69-87 per a Dinamarca–, segon classificat a un Europeu C.
Dinamarca va tenir el partit a la seva mà en quant es va posar a treballar de valent per evitar el que va passar en el primer quart, quan Andorra dominava en el marcador amb un 22-18. A banda d’aquest primer quart, un oasi enmig del partit, Andorra va ser inferior als danesos. En el segon quart, Dinamarca va posar la directa, tan directa com que quan es va arribar al descans del duel els percentatges de tirs de tres ja eren escandalosos: 11 de 15. Davant d’això, Andorra assistia a un recital, tot i que lluitava per demostrar el que és seu, ser segon de l’Europeu.
El 35-51 amb que va començar el tercer quart no va desanimar els andorrans, tot i que fins i tot en defensa els danesos s’aplicaven amb certa superioritat. Rafa Casals, el centre anotador d’Andorra sota cistella, es va veure ben aturat en cada atac i d’aquesta manera l’equip de Peter Hoffman va aconseguir deixar el pivot en 7 punts. Xavi Galera, amb 14 punts, va ser el màxim anotador tricolor en un matx en què tampoc Olcina des de la línia de tres podia retallar distàncies –al final, 2 triples i 8 punts per l’aler.
EFICIÈNCIA DANESA REPARTIDA
Dinamarca aplicava el seu potencial amb autoritat, i a més aconseguia repartir els punts entre tot l’equip. Vuit dels seus jugadors van anotar, com a mínim, un triple, mentre que Soeby en feia cinc tot sol, Jakobsen quatre i Johansen, ex jugador de la Benetton de Treviso, dos. Mentre tot això passava, Andorra feia el que havia de fer amb casta, tot i que arribava al final del tercer quart 48-77 per sota en el que era l’evident reflex del clar domini nòrdic.
Però hi va haver reacció tricolor. Aquesta va arribar en el minut de rigor entre el tercer i l’últim quart, amb 29 punts per sota dels danesos. Al cercle de jugadors que envoltava Tomàs es va parlar de recuperar terreny, de plantar cara amb orgull. El combinat del Principat se sabia inferior amb els números a la mà, era una qüestió objectiva i no hi havia res més, així que l’orgull va sortir per intentar recuperar l’esperit d’un equip que havia arribat a la final per mèrits propis.
La màquina andorrana que havia desfet el potencial de Malta en semifinals va tornar a reviscolar, i els jugadors de Tomàs van deixar clar que no eren coixos. El parcial d’aquest últim període els hi va donar la raó: 21-10 al seu favor; però la derrota era evident. Amb tot, la medalla de plata tenia regust de glòria. esports@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
