Qualsevol aficionat a l’esquí de muntanya, ja sigui amateur com professional, té en la seva agenda esportiva participar alguna vegada a la seva vida a la Patrulla de les Glaceres. És una de les proves històriques de les que es disputen a Europa, que compta amb una aureola especial, el que provoca que sigui massiva, amb centenars d’equips competint-hi, que fa que s’hagin de realitzar sortides durant quatre dies. Aquesta mena de curses clàssiques ara conformen la Copa del Món de llarga distància i en aquesta última cita de la temporada hi haurà tretze corredors andorrans.
La prova, organitzada per l’exèrcit suís, es disputa entre Zermatt i Verbier, amb un recorregut de 53 quilòmetres i un desnivell positiu de 3.994 metres, el que suposa 110 km d’esforç. El punt més alt és la Tête Blanche, de 3.650 m. L’equip nacional està representat per Joan i David Albós i Xavi Areny. Hi ha tres conjunts de bombers amb Josep Maria Manubens, Alain Moreno i Paco Gil; Xavi Capdevila, Joan Vilana i Marc Vila; i Lluís Soldevila, Ferran Vila i Josep Pou. També hi pren part Sintu Vives juntament amb els espanyols Andrés Marroig i Àlex Rebés. Tots prendran la sortida la pròxima matinada. De quarts d’una fins a les tres sortiran els representants del Principat. Els últims en fer-ho són els germans Albós i Areny, ja que els esquiadors que puntuen per a la Copa del Món són els darrers a sortir, per poder comptar amb més hores diürnes. Els talls horaris mantenen una exigència màxima, pel que la resta de corredors surten abans per comptar amb més temps.
REGAL PER TANCAR EL CURS D’HIVERN / Participar a la prova helvètica, per tot l’ambient que s’hi viu, «és un premi de final temporada», afirma Albós, que compta amb el rècord andorrà, quan el 2010 fent equip amb Vilana i Xavi Coma va establir-lo en 6.58 hores. Ara confien en fer un registre de 7.30. «No anem a batre la marca. Estem una mica cansats després d’una temporada llarga», assegura, ja que la fita està en «fer un bon resultat a la Copa del Món si estem al nostre nivell». El recorregut establert i les hores que significa per completar-lo fa que sigui una cursa diferent. «La clau és la gestió del ritme i no sortir com si fos una cursa de la Copa del Món individual. S’ha de fer més suau, amb cap. Has de ser capaç de no esverar-te massa a l’inici per arribar bé al final». A més, «prendre alimentació sòlida és molt important, amb gels i barretes. També la hidratació, bevent alguna cosa cada vint o trenta minuts». A la primera ascensió és obligatori que els components de cada equip vagin encordats entre ells, pel que darrerament ho han estat entrenant, ja que es necessita tècnica per anar compassats.
