- La Comissió d’Autorització d’Ús Terapèutic estarà formada per tres metges especialistes del país
RAFA MORA
ANDORRA LA VELLA
- El secretari d’Estat d’Esports, Manel Blasi, ahir al seu despatx. Foto: TONY LARA
El Govern d’Andorra ha posat tots els seus esforços aquesta primera part de l’any en posar-se al dia en matèria antidopatge i tancar totes les col.laboracions possibles amb Espanya, país que treballa a l’avantguarda contra aquest mal endèmic de l’esport d’alt nivell. El pròxim pas, segons va manifestar ahir el secretari d’Estat d’Esports, Manel Blasi, és assolir acords nous i renovats amb França. L’objectiu de Blasi es començar a treballar en aquest sentit aquest any, per tenir temes tancats al 2011. A més, d’entre les actualitzacions fetes per Andorra en matèria antidopatge, ja s’ha enllestit el grup de tres metges especialitzats que formaran la Comissió d’Autoritzacions d’Ús Terapèutic (CAUT), la qual vetllarà per la neteja dels informes mèdics per malaltia receptats a esportistes i que poden implicar dopatge. Aquesta serà una nova eina de control dins d’un Principat que en l’últim mes també ha actualitzat l’última llista de medicaments prohibits, i que treballa, a més, perquè casos com ara el de la farmàcia que ofereix EPO no tornin a passar.
L’última visita a Madrid del mes de març passat del secretari d’Estat d’Esports, Manel Blasi, va acabar per enllestir una sèrie d’acords entre Espanya i Andorra perquè la col.laboració entre els dos països sigui al més forta possible. Entre algunes de les qüestions que amb el temps s’han solucionat, el problema amb la baixada de les mostres fetes als esportistes cap a Espanya, les quals havien de passar uns llargs tràmits per arribar al laboratori de Madrid en els quals es fan els anàlisis andor-
rans. Finalment, hi ha signat des d’aquest 2010 un acord amb el Ministeri de Salut d’Espanya per als propers cinc anys per enviar aquestes mostres i no haver de demanar cada vegada un permís, amb molta paperassa amb la duana inclosa, i així evitar que les mostres, caduques a gran velocitat, perdin el seu sentit.
Però aquells contactes amb Espanya –país que Blasi considera “un dels països més avançats en la lluita contra el dopatge”– van donar altres fruits. “Ens van oferir tota l’ajuda”, va afirmar Blasi, el qual va anunciar que el país veí alliberarà econòmicament Andorra de realitzar 50 anàlisis gratis, a més de “la formació dels esportistes, que puguin venir aquí i dir el que poden prendre o no els nostres esportistes, també reunions amb els tècnics i dirigents de les federacions, sabent el que hi ha i el que pot passar si no es compleix amb la normativa”. La forta relació hispanoandorrana va una mica més enllà, amb un traspàs d’informació recíproca per evitar la circulació de productes dopants, al cap i a la fi alguns perillosos per a la salut pública i d’altres amb un ús restrictiu.
Però en tot això hi ha d’altres coses que el Govern ha de millorar, i és les relacions en aquest sentit amb l’altre país veí, França, amb el qual hi ha acords antics que haurien de renovar-se, i d’altres que s’haurien de signar de nous per millorar en termes de col.laboració: “Ens queda pendent França, tenim un acord antic i ara hem de treballar per arribar als mateixos punts amb ells que amb Espanya; per exemple, en àmbit d’esquí, hi ha moltes competicions als Alps i si l’antidopatge francès fa controls als seus equips i allà hi tenim andorrans, que també ens els fessin ells, perquè per a nosaltres seria molt car desplaçar-nos i fer els controls allà”.
Aquest projecte de Blasi és de moment un compendi d’idees, tot i que el secretari d’Estat té clars els terminis de temps: “En principi hauríem de tenir resultats d’acords signats amb França al 2011, però jo, si puc, vull tenir les primeres trobades aquest 2010, tant en relació amb la comissió antidopatge quant a les relacions amb la Secretaria d’Estat francesa”. En aquest sentit, Blasi va explicar que els acords han estat signats primer amb Espanya “perquè en els esports nostres, a part de l’esquí i el rugbi, es juga sobretot a Espanya”, en referència als esports d’equip o a d’altres com l’atletisme.
Una de les qüestions complicades és la barreja entre realitat o ficció. Hi ha esportistes que, per qüestions naturals com és qualsevol malaltia, necessiten prendre certs medicaments que, potser, formen part de les llistes prohibides. Si bé fins ara això es gestionava sense massa control, la creació de les anomenades Autoritzacions d’Ús Terapèutics (AUT) ha dut a la formació de les corresponents comissions (CAUT). Cada país ha de tenir-ne una, d’aquestes CAUT, que vetllaran per la neteja del procés de malaltia de l’esportista implicat. Això és, fonamentalment, evitar el frau en molts casos.
“Fa un temps es van trobar amb un augment exagerat d’esportistes amb asma. El que fan els medicaments contra l’asma és dilatar els pulmons per millorar la capacitat respiratòria… Vist això, la Unesco va fer la CAUT, i obliga tots els països a crear-la”, va assegurar Blasi. “El que evita la CAUT és que el metge de capçalera recepti uns medicaments que siguin delit per a un esportista d’alt nivell, i així la comissió comprova que aquesta malaltia és certa i lliura un certificat que només pot lliurar la CAUT que diu que aquest esportista pot prendre aquell medicament”, hi va afegir.
Aquesta comissió, a la majoria de països, està formada per set o vuit membres, tots metges especialistes que compleixen els requisits imposats per la Unesco, però en el cas d’Andorra, com era també els casos de molts altres països petits, era molt gran la dificultat per trobar tants facultatius amb les característiques demanades. Blasi ho va dir: “Hi va haver una mena de polèmica, una reivindicació dels països petits com nosaltres perquè teníem un problema per tenir tots aquests metges amb especificacions tan clares. Nosaltres vam demanar que un mínim de tres sí que haurien d’estar-hi. Vam fer una reunió amb el Col.legi de Metges perquè fossin ells els que en triessin els convenients i que volguessin participar en aquesta comissió”. Així, el Col.legi de Metges del Principat va designar els seus tres representants en aquesta CAUT, que són els doctors Martínez Benaset com a pneumòleg, l’internista doctora Sarroca i Bernat Escoda com a especialista en medicina esportiva. Aquesta comissió ja està aprovada pel Consell de Ministres, i ara el que resta és “desenvolupar la normativa d’actuació”, segons Blasi, “perquè pugui entrar en funcionament”.
Tres dies abans de viatjar a Madrid per reunir-se el mes de març passat amb Jaime Lissavetzky, secretari d’Estat d’Esports d’Espanya, el canal Telecinco espanyol va emetre un reportatge en el qual es volia demostrar la facilitat amb què algunes farmàcies del Principat venen EPO, el producte estrella per millorar el rendiment esportiu, i prohibit en el seu ús excepte en centres mèdics especialitats per curar certes malalties. Blasi –que assegura que tot i que “encara que segurament hi ha alguns establiments que ho venen, el que no es pot fer és generalitzar”– va manifestar ahir que el missatge que va traslladar a les autoritats espanyoles van ser paraules del cap de Govern, Jaume Bartumeu: “Estem fent els deures en termes de paradís fiscals, el que no volem és ser el paradís de la venda de dopatge”.
rmora@andorra.elperiodico.com
¿Té Andorra constància de dopatge al país? La resposta de Blasi va ser “no”, tot i que va assegurar que el seu Departament d’Esports només pot arribar “a l’esport federat”, amb la qual cosa si hi ha o no dopatge en altres àmbits esportius, ell no va poder assegurar-ho: “Per exemple, en un gimnàs privat no tenim competència per anar-hi, en tot cas la Policia, perquè és com si fos droga”.
Dels acords que Andorra ha signat amb Espanya, s’inclouen les 50 mostres de franc que el país veí es compromet a analitzar a cost zero per al Principat. Això vol dir que tant Govern com les federacions, que són les que demanen fer els controls i que han de córrer amb gran part de la despesa, estalvien diners que Blasi no va saber concretar en una xifra. De moment, en el que va de 2010 s’han fet 16 controls, dels quals sis van ser abans de competició i els altres deu, durant la competició. Els sis controlats precompetició van ser els esquiadors que la Federació Andorrana d’Esquí va enviar als Jocs Olímpics d’Hivern passats de Vancouver, mentre que els altres deu es van fer durant la celebració el mes de març passat dels Campionats del Món d’esquí de Muntanya, a petició de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM).
Totes dues opcions es demanen després que les respectives federacions internacionals les hi demanin a les federacions nacionals. Blasi va explicar que la FAM en va demanar 20 mostres, però que el Govern en va atorgar 10 “perquè hi ha d’altres federacions que també han de fer controls i no anàvem a gastar gairebé la meitat de les 50 d’una sola vegada”. Sembla que no es vol superar aquesta xifra gratuïta, però Blasi va voler corregir: “Es pot superar, és clar, això significaria que s’han fet competicions internacionals d’alt nivell al nostre país”. A partir de les 50, “tothom ha de contribuir a pagar-ho. En cas d’haver de fer aquest pagament, hauríem d’estudiar com fer cobrir les despeses”, hi va afegir.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
