El 2025 ha estat un any de moltes emocions a l’FC Andorra, sobretot positives, ja que va consumar el seu retorn al futbol professional. Això sí, en aquest nou periple a Segona Divisió, l’equip dirigit als despatxos per Gerard Piqué ha estat, fins a la data, un digne protagonista de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, tot i que amb un recorregut diferent del de l’autor d’aquesta considerada obra mestra de la literatura.
Per als tricolor, l’inici es va donar al Paradís. Tot va començar amb l’arribada d’Ibai Gómez, en la seva estrena a les banquetes de la categoria després d’ascendir el passat curs a l’Arenas de Getxo a 1a RFEF. I si bé la pretemporada ja va deixar un bon regust de boca, la sorpresa no va arribar fins a l’inici lliguer. Dos encontres lluny del Principat van acabar amb empat a Gran Canària i victòria a Saragossa, per després repetir fita al Nou Estadi de la FAF davant el Burgos. Van ser set punts de nou possibles, directament el millor inici històric de l’equip a Segona. Va arribar llavors un petit sot a Ipurua que va fer rescabalar-se als andorrans per més tard tocar la glòria empatant amb el Mirandès i imposant-se al Còrdova i al Racing de Santander. Per llavors, l’FC Andorra va dormir en tercera posició.
Just després, caure a casa contra el Leganés el va baixar fins al Purgatori. Es va fer un pas enrere que va servir als pirenaics per tocar de peus a terra, un cop de realitat. Va ser llavors quan es van adonar que el més petit detall pot ser diferencial, i que si es volien mantenir a les places de dalt, tenien encara moltes coses per polir. Ara bé, l’estrepitosa desfeta a Anoeta i el posterior empat davant el Granada, van deixar clar que el conjunt es començava a desdibuixar i que la resta li tenien apuntada la matrícula. La gota que va fer vessar el got va ser Màlaga, un dels pitjors partits dels del tècnic bilbaí que els va fer baixar de cop a l’Infern.
El van precedir dos empats amb regust de molt poc, a casa contra el Cadis i a El Alcoraz, però ja ratificant que a l’equip li faltava alguna cosa per tornar a ser el d’abans. I es va acabar tocant fons amb dues derrotes més, al Carlos Belmonte i a Encamp davant el Castelló. Després d’aquest partit, el vuitè consecutiu sense guanyar i entrant per primera vegada al descens, Gómez va posar el seu càrrec a disposició del club. L’endemà, va posar el punt final a la seva etapa com a tricolor. Va començar llavors un procés per trobar substitut, el qual en tot moment des de la directiva es va deixar clar que podria anar per llarg en pro de trobar el perfil més adequat i afí amb les idees que tant caracteritzen l’FC Andorra.
Amb aquest nou horitzó, el cos tècnic interí es va posar al capdavant dels entrenaments, sempre acompanyats per Piqué i pel director general i esportiu de l’entitat, Jaume Nogués. Així doncs, el triumvirat format per Aitor Yeto, Daniel Ortiz i Carles Manso, aquest darrer com a cara visible, va dirigir el següent duel en un sempre complicat Molinón, on la imatge va ser una de diferent de la dels anteriors partits i on per molt poc no es van endur els tres punts. Amb aquesta millora, l’equip va tornar al Purgatori, doncs era qüestió de temps que el triomf arribés.
Això sí, es va fer esperar. I abans de tornar al Paradís, els del Principat van caure per partida doble, primer a la segona ronda copera i després a casa amb l’Almeria, tot i que en ambdues ocasions deixant un bon rastre. Es van complir les 10 jornades de lliga sense guanyar, però Manso ja estava avisant que el dia a dia era –i continua sent– magnífic, i que era cosa dels temps retrobar-se amb els tres punts. Dit i fet, l’FC Andorra va arribar de nou a l’Empiri vencent a domicili al Valladolid i imposant-se al seu feu contra el Deportivo de la Corunya per poder menjar-se els torrons de Nadal en el seu millor moment, ubicat a la meitat de la taula i a sis punts del play-off i a tres del descens.
