- Els andorrans es mostren incapaços de reaccionar davant de la defensa visitant i la manca d’encert en atac
R. M. S.
ANDORRA LA VELLA
- Blanch, en la teranyina defensiva del Ford Burgos, ahir al pavelló. Foto: ÀLEX LARA
Ni lideratge ni la possibilitat d’acollir el pròxim 1 de febrer la final de la Copa Príncep. Així es va quedar ahir el BC River Andorra en ser escombrat pel Ford Burgos, equip que ara és qui mana a la lliga regular, després de l’última jornada de la primera volta. 75-86 en un duel per oblidar dels locals, sense encert, superats, absolutament desbordats en defensa i en atac, on no va sortir bé gairebé res. I una pena, perquè va ser el dia de la millor entrada de la temporada: 1.800 persones al pavelló.
El començament del duel va ser una autèntica bogeria, amb un intens i eficient intercanvi de cistelles. El River va iniciar la guerra manant amb un 4-0, però el Burgos va saber controlar per posar el 6-5. La festa de la cistella continuava amb Dani Pérez amb el que seria el seu únic triple del matx, al qual s’hi afegia un Justin Safford pletòric que no errava res del que provava. Entre aquest joc frenètic, amb el públic gaudint del que es veia a la pista, el resultat no acabava de trencar-se. Només el 17-12 semblava posar terra pel mig, però tampoc, perquè el Burgos havia de dir més del que havia mostrat. Així, li va donar la volta al marcador fins el 19-20 amb un triple, i tot i que Blanch va contestar amb el seu primer i també únic triple –novament va sortir de la banqueta, sent titular Guardia com en les anteriors jornades–, al final el primer quart va acabar amb els burgalesos per sobre: 22-25.
El segon quart va exhibir una altra cara, especialment del River, que va perdre el ritme mentre el Burgos anava a la seva amb un joc clar de moure la pilota, buscar tiradors i forçar la màquina defensiva andorrana fins el límit. Blanch i Flis van posar els andorrans per davant amb un parcial de 4-0 (26-25), però Miguel va fer el seu triple i el 26-28 feia mal. Amb tot, Flis, en un triple que va anar dins com podia no haver arribat a l’anella, feia esclatar el pavelló, ahir amb una cara tan maca com per haver pogut ser la seu de la Copa.
Però en defensa el River no funcionava massa bé, i els rebots eren visitants, així que aprofitaven segones jugades i el Burgos va començar a fer mal de debò. Els nervis en atac dels locals es veien en una jugada de Flis, sol contra el món, o Blanch, i amb els dos rebent dos taps. Pablo Sánchez, que apareixia per allà, va fer el seu triple per mantenir el rumb (32-31), i Flis augmentava la distància a 34-31, però a partir d’aquí, el desastre total.
Burgos va capgirar la situació (34-35), i en un atac visitant amb falta defensiva, Joan Peñarroya va veure com li xiulaven tècnica. Una més. De 34-35 es va passar a 35-46 per culpa del seguit de jugades caòtiques dels seus jugadors. Blanch i Maresch, en els segons finals, van reduir el problema per anar al descans 38-46.
Però era un mirall. Després de tornar dels vestidors, l’equip espanyol seguia amb l’encert, i el River… en el caos. López feia el primer dels cinc triples que caurien per part visitant en el tercer quart. Garcia, de nou López i Xavier posaven a prova el canell sense que els errés el punt de mira, mentre que el River, de la mà de Flis i Dani Pérez, feien aigua des dels 6,75. L’espai entre els dos equips, en aquest punt, ja era un abisme (46-67), i l’esmaixada de Devin Wright que feia aixecar-se el públic, només era una il·lusió. Un nou triple del Burgos posava el 48-70, i tot i que Maresch, per fi, transformava des de lluny, el 51-70 seguia sent molta distància.
L’últim quart era o de miracle, o de morir, però com que l’equip ja estava mort, el River ho va intentar. Cap retret a l’actitud dels jugadors, amb una implicació especial, però amb la pólvora mullada com no havia passat en tota la temporada. Desastre total. Així, Schreiner, que havia presentat la seva carta amb un triple gairebé a l’inici del quart definitiu, en va fer un altre d’aquells suïcides des de casa seva, i el River es va posar a 15 (60-75) a set minuts del final. L’última espenta local van ser sis punts seguits (Flis, Pérez i Safford) que van deixar l’avantatge visitant a onze (66-77), però el partit estava dat i beneit, i tothom ho sabia. Ara la Copa hauria de ser una altra cosa, però més difícil, perquè serà a Burgos. I poca broma.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
