- Els catalans golegen 2-7 un Andorra en què destaquen Aramburu, Ludo i Carlinhos
R. MORA
ANDORRA LA VELLA
- Carlinhos intenta marxar de Chico, ahir al Poliesportiu de la capital. Foto: TONY LARA
Les diferències entre un equip de Divisió de Plata i un de Divisió d’Honor que aspira a tot havien de ser evidents. En el partit de presentació del BP Andorra de fa uns dies contra el Barça, el conjunt andorrà va plantar cara i fins i tot va fer un joc atractiu, tot i perdre 1-4. Ahir, però, en un matx oficial de les semifinals de la Copa Catalunya, l’equip que entrena Marc Carmona no podia deixar-se sorprendre. Potser per això van marcar als 22 segons, potser per això als sis minuts ja guanyaven 0-3, i potser per això el marcador final va ser de 2-7. Contundent i clar.
Les diferències entre les dues entitats són evidents per pressupost i per tot i, tal com és evident, a dins de la pista. Els jugadors, vist de lluny, ni tan sols tenen el mateix cos. Uns són esportistes de nivell, forts, amb moviments ràpids i eficients. Els altres, com que són esportistes d’altíssim nivell, doncs van més enllà. Un exemple: en el minut 29 de partit, amb 1-6 en el marcador, el BP roba una pilota i Carlinhos arrenca en carrera per ella. La jugada fa olor de gol, però paral.lel a Carlinhos corre Torras, un homenot tan gran que sense voler supera el brasiler, al qual, segons els àrbitres, fa falta. Carlinhos per terra i Torras mirant els col.legiats. ¿Perdó? Càrrega legal. ¿S’entén? Doncs si no queda clar, un altre: el petit però batallador Ludo –sembla tenir un lloc en l’equip de Jandro, cosa que no passava la temporada passada– és envoltat de jugadors del Barça amb la línia de banda al darrere. Acorralat, aguanta la pilota i els rivals, es refà i d’esperó marxa, arrenca en carrera i fa que el públic –60, 70 espectadors com a màxim al Poliesportiu– aplaudeixi l’acció, però quan surt del munt de rivals i corre un d’ells, es posa al seu costat de seguida. Força bruta que posa fi a tot.
I així va ser el matx. Una lluita desigual entre un equip petit i un de gran, entre un equip que intentava sortir de la seva zona i ho aconseguia amb dificultats, i un altre que jugava amb el vent a favor, pensant en el fet de si la pilota entraria sí o sí, tal com va fer Torras als 22s, Wilde als quatre minuts i Chico al sis per posar el 0-3 inicial, que només va retallar Carlinhos als deu minuts amb un bon gol. Abans del descans, Fernandao –un toro de primeríssim nivell– va fer l’1-4 i la festa blaugrana va continuar amb els gols de Wilde (1-5 i 1-6), Saad (1-7) i el maquillatge del marcador gràcies a una bona jugada de lluita i coratge de Carlinhos que Marc Fernández va acabar per rematar amb el 2-7 definitiu. I res més, que la realitat és la realitat. I no s’hi pot lluitar. rmora@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
