- El pilot d’Arinsal admet estar «nerviós» i «en forma» per reeditar el títol en l’edició sudamericana «més dura»
IVÁN MOURE
ANDORRA LA VELLA
- Blanco, director general de Grandvalira, amb Despres i la seva moto a la seu social de Nevasa, ahir al matí Foto: TONY LARA
Cyril Despres ja comença a notar el pessigolleig propis dels dies previs que tot ésser humà viu quan alguna cosa important està a punt de succeïr. Només queden cinc dies per l’inici d’una nova edició del Dakar, el que per a ell és «la meva vida»; el raïd més sacrificat i prestigiós del món. I el pilot d’Arinsal admet estar «nerviós» però també «preparat» per defensar el títol que va aconseguir l’any passat per primera vegada en terres sud-americanes i per tant per sumar el quart entorxat.
Despres va marxar ahir a la tarda cap a Barcelona i a última hora de la tarda va agafar un vol cap a Madrid i de la capital d’Espanya cap a la d’Argentina, Buenos Aires. Al matí, hores abans d’iniciar el llarg viatge va explicar en roda de premsa a la seu del seu patrocinador més important, Granvalira, les sensacions que té per al 2011. I com no, va regnar l’optimisme, la precaució i el respecte en les seves paraules pels seus rivals en la catetoria de motos: «He treballat molt fins ara i em queden 9.000 quilòmetres de feina. Esperem tornar amb el trofeu», va dir a manera de presentació.
Sobretot va avisar que un dels enemics dels participants serà la temperatura; a Amèrica del Sud és ara mateix època d’estiu i les temperatures són més amenaçadores que en les anteriors edicions: «S’arriben als 36 graus a la tarda, esperem que no m’afectin ni a mi ni a la moto», va pregar. L’altre seran les quatre etapes noves que es trobarà: «Per a mi serà una aventura perquè no sé que em trobaré. Ens espera amb tota seguretat l’edició més dura a Sud-amèrica». I sobre els seus rivals va preveure que serà una lluita menys previsible: «Espero una lluita molt més oberta perquè les motos ara són pràcticament iguals», va dir en referència a la limitació en la cilindrada a 450cc. «A més de Coma hi ha Chaleco López, que és xilè i estarà com a casa… Si es fés a Grandvalira jo tindria més avantatge que la resta, ¿oi? I també Hélder Rodrigues està fort i els dos americans [Jonah Street i Quinn Alexis Cody]».
DURÀ EL DORSAL 2 / I per combatre tant enemic ha tirat d’una superstició per tractar de tornar al Principat amb el trofeu de campió del 2011: malgrat tenir dret a dur el número 1 ha preferit quedar-se amb el 2: «Amb aquest dorsal vaig guanyar l’any passat, al 2007 i al 2005. A Marc Coma crec que no li ha agradat dur l’1, però bé», va dir amb cara de murri.
Respecte a Coma va mantenir el to bromista en dir: «No sopem junts des de fa temps». Però per a ell la història de l’any passat ja està oblidada: «Ara la relació està una mica millor, va ser un cop dur sobretot per a ell però això ja ha passat. Ens tenim respecte com a pilots i ens vam veure al ral·li del Marroc, on vam poder provar la moto». Això sí, es va mostrar tant competent com sempre: «Som 2 a KTM i he aconseguit que cadascú vagi amb el seu camió, perquè l’empresa volia que compartíssim tràiler. Ja veurem qui seu a la cadira més alta però tampoc focalitzaré l’atenció en un sol pilot ja que al desert has de lluitar contra el desert, i no contra la resta».
FA UN MES QUE NO PUJA A UNA MOTO / Una altra de les estratègies per començar amb bon peu és buscar la manera de trobar a faltar la KTM. En aquest aspecte el pilot d’Arinsal va reconèixer: «Fa tres o quatre setmanes que no pujo a una moto. Ho faig a propòsit perquè vull tenir ganes de pujar-m’hi, que és el que sento ara». I sobre les sensacions va dir que no les notarà «fins que no estigui a la línia de sortida. Ara que soc pare no podré estar per al dia de Reis amb la meva nena i el millor regal seria portar-li el trofeu».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
