Arribar i triomfar. Jordi Arajol debutava en una competició dissabte passat i en la seva estrena aconseguia pujar al podi en la prestigiosa Copa de França IFBB. Tota una fita tenint en compte que no participava en la categoria que li pertocava. Aquest resultat, del tot inesperat, l’anima a continuar preparant-se i ja pensa en els tornejos que afrontarà l’any vinent.
L’esdeveniment es disputava a Elna. L’andorrà havia de competir en -80 quilos, però els organitzadors van decidir unir categories, que el va col·locar en la de -85 kg. Per aquest motiu algun dels participants no va voler competir. Arajol no es va tirar enrera i va aconseguir pujar al segon caixó del podi. «No m’ho esperava i més perquè em va tocar competir en una categoria superior a la meva», admet el culturista, de 26 anys, i que fins pocs mesos enrera no va pensar en dedicar-se a aquest esport. «No porto ni un any preparant-me per competir, anant més al gimnàs i cuidant l’alimentació. Hi havia gent que em deia que aprofités la meva genètica per competir i em vaig decidir».
Sempre ha estat vinculat a l’esport, tot i que des de petit jugava a rugbi, arribant fins al segon equip del VPC, on va ser-hi dues temporades. Va haver-hi un moment que havia de decidir entre les seves dues passions, i la resposta la va tenir clara. «El rugbi i el culturisme no es poden compaginar, perquè mentre que en un guanyes massa muscular, a l’altra la perds. Vaig veure que ja era massa vell per ser alguna cosa en el món del rugbi, en canvi, en el culturisme tot queda obert».
A Elna, a pesar d’estrenar-se, no li va pesar la pressió. «M’he quedat força sorprès de mi mateix, perquè sóc una persona bastant nerviosa i no ho estava gens. Em notava tranquil i és estrany. Sabia el que havia de fer», admet. Aquesta és una disciplina que l’ha enganxat, i un cop s’ha posat a competir encara se sent més decidit per tot el que es viu al voltant: «Quan vas a participar en esdeveniments tot és molt familiar, perquè tots els participants han passat pel mateix que tu i t’intenten ajudar davant qualsevol incidència. És un esport en què hi ha molta companyonia».
Plans de futur / Un cop superada la Copa de França seguirà amb la preparació, tenint com sempre molt controlada l’alimentació, basada en la ingestió de pollastre i arròs, així com l’entrenament diari. Al gimnàs s’hi està de dilluns a divendres entre una hora i hora i mitja, «no em fa falta més». A partir d’ara torna a començar l’etapa d’agafar volum, enfocant-ho de cara al mes d’abril de l’any vinent, quan es reinicia el calendari de competicions.
De cara al futur es posa objectius, com arribar el 2018 a poder competir en la categoria de -95 kg. Estar en aquest pes de cara a l’any vinent «no serà possible». Pensa en continuar progressant després d’aquest excel·lent primer resultat perquè «m’agradaria dedicar-m’hi i veure fins a on puc arribar. Voldria que fos lluny i per això treballo». També desitjaria que a Andorra hi hagués més practicants i competidors, perquè de moment són escassos per diferents motius: «Hi ha bastanta gent que es pot interessar, però és una disciplina que és sacrificada. Demana molt temps, menjar durant tot el dia i dormir adequadament perquè descansar és molt important. Tot això fa que hi hagi persones que no tinguin la voluntat suficient, o bé no puguin fer-ho per motius laborals o de la seva vida familiar». Amb la creació d’una federació andorrana, que veurà la llum en els pròxims mesos, confia que hi pugui haver un repunt i sigui un element d’impuls per augmentar l’activitat al país, tant de practicants com de competicions.
