- La decisió està presa després de dècades de batalla Gerard Riart tanca la porta al ciclisme de lluita per un de més tranquil
RAFA MORA
ESCALDES-ENGORDANY
- Mallots de tots els colors Riart. al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany. Foto: TONY LARA
El seu primer trofeu és del 1979, quan va vèncer el campionat infantil d’Andorra. Tenia 8 anys d’edat. El triomf més destacat d’aquells inicis va arribar a l’any 85, a Saint Girone, per ser campió dels Pirineus. Era cadet. L’època daurada, però, va ser després de passar-se gairebé cinc anys lluny de la competició –dels 19 als 24 anys, l’edat clau per a la formació d’un ciclista– per una lesió al taló d’Aquiles. Una intervenció quirúrgica i anys de recuperació anímica i física va ser massa temps perquè Gerard Riart agafés el tren del professionalisme. Amb tot, com amateur i sènior va donar molta guerra, tanta que encara recorda com en el Mundial júnior de Moscou del 89 va acabar per davant de cracks com el nord-americà Lance Armstrong o el desaparegut Chava Jiménez. Ara, al 2010, aquest ciclista de la vella escola andorrana ha decidit penjar la bicicleta… en competició. Continuarà rodant, però no al nivell actual perquè els anys pesen i diu que ja no aguanta el ritme. Llei de vida.
Gerard Riart estima el ciclisme i és per ell i per d’altres de generacions pròximes com els germans Pérez, que aquest esport és conegut al país. Va deixar els estudis “perquè tenia clar que volia ser ciclista professional”, assegura. Amb l’opció del professionalisme oblidada per la lesió, quan va tornar al 1995 va continuar amb l’Sprint Club i va guanyar a la Copa Catalana, va ser 3er i 5è al Campionat d’Europa de Mallorca, 6è al Campionat d’Espanya a Guadalajara i va ser dues vegades campió de la Challenge Catalana. Després va passar per l’Agrupació Ciclista Andorrana –avui n’és el president– però l’època de gran batalla va arribar amb el Bike Girona fins els 34 anys. La marxa Terra de Remences el té de campió al 2004, i al 2007 –aquí amb l’ACA– va arribar 5è per darrere de màquines com Melcior Mauri, Carles Torrent, Joan Llaneras i Xavi Tondo.
Riart diu adéu també amb un record dels Jocs dels Petits Estats de San Marino, on va ser seté i Andorra va acabar segona juntament amb Juanjo Gonzales, Xavi Pérez i Mouloud El Allaoui, i els Jocs d’Andorra: decé a la crono, nové a la cursa de ruta i bronze per equips amb els germans Xavi i Emili Pérez i El Allaoui. Són records d’un home unit a una bicicleta. Tan i tan unit que sembla mentida que marxi.
rmora@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
