L’etapa reina de la Vuelta 2015, la íntegra a Andorra, la que ha de donar brillantor en el 80 aniversari de la gran ronda espanyola, va estar a l’altura del que s’espera de les jornades llegendàries. Donarà molt a parlar en el futur, com va quedar palès ahir. I de fet ja ho ha fet. La primera víctima de les –ja podem dir– temibles carreteres del Principat ha estat el que semblava invencible, Chris Froome, que va patir un dia negre amb una primera caiguda a Encamp –abans d’enfilar la primera ascensió– i que a la joia de la Corona, el coll de la Gallina, es va fondre de tal manera que s’ha despenjat en la general i està a més de set minuts del mallot vermell. El britànic, campió del Tour fa mes i mig, està a més de set minuts del líder i les opcions de fer el doblet són pràcticament nul·les.
Purito, que dimarts en la prèvia havia reconegut que les tres vegades que va entrenar en aquest recorregut havia ‘cascat’, ahir, a la quarta, no ho va fer. De fet el resident, sempre encoratjat pel públic allà per on passava, va fer un etapon i es manté segon en la classificació general. El líder, però, ja no és Dumoulin, que també s’ha de dir que per no ser un escalador va tenir una actuació més que notable i va acabar novè. La primera pàgina de la història d’aquesta etapa andorrana va tenir com a gran protagonista l’equip Astana. Va tenir una jornada perfecta.
Començant pel basc Mikel Landa, que va decidir aixecar el cul del seient i canviar de marxa només iniciar la darrera ascensió, als Cortals d’Encamp, per desenganxar-se del grup capdavanter –amb set corredors entre els quals hi era Purito– per acabar aixecant els braços en senyal de victòria després d’eixugar-se les llàgrimes, tot just abans de creuar la línia de meta. 4h 34min 54s. Un temps estratosfèric a una mitjana aproximada de 30,7 km. per hora. Sorprèn, però, que a uns 7 km. de l’arribada Fabio Aru també decidís atacar, posant en perill la victòria del seu company d’equip. El que va aconseguir l’italià, però, va ser acabar segon i convertir-se en el nou mallot vermell, amb 27 segons de marge respecte del Purito. Es tracta d’un seriós candidat al triomf final, principalment perquè no va córrer el Tour i les seves cames estan més fresques que les de la resta de favorits. Aquest va ser l’altre motiu de la jornada perfecta d’Astana. Landa, que la pròxima temporada correrà amb Sky, va admetre davant els micròfons que l’equip no li havia donat llibertat. «Me l’he pres jo. M’he donat el dia lliure», va afirmar amb un somriure que emmascarava un missatge de reivindicació.
Qui sí va seguir les ordres va ser Dani Moreno, un dels gregaris favorits de Purito. Gràcies a ell es pot dir que el ciclista de Parets del Vallès conserva la segona plaça. «He pogut marcar un bon ritme pujant amb Purito, cosa que demostra que tenim un equip molt fort», manifestava a l’arribada amb veu gairebé inaudible i sense poder evitar tossir del desgast patit. Amb el que sí estava sorprès Moreno era amb Froome. «No sabíem si li fallaven les cames o si estava fent de les seves».
Amb el temps que va perdre queda clar que el britànic no dissimulava però algunes forces li van quedar per atendre la premsa, que rodejava la furgoneta d’Sky on es va ficar només creuar la meta. «Simplement he intentat anar al meu ritme després de la caiguda i ara mateix sento molt dolor. Caure m’ha afectat bastant i he intentat aguantar el que he pogut. M’he buidat per arribar a la meta. Per sort els meus companys d’equip han fet una gran feina i m’han donat moral per seguir empenyent».
PURITO, ‘MORT’ I FELIÇ
«M’hagués agradat guanyar i posar-me líder, però això tampoc no està malament», va comentar exhaust Purito després de passar pels serveis mèdics i fer el control antidopatge. El seu resum de l’etapa reina, la que ell mateix va dissenyar, va ser el següent: «Ha estat duríssim, amb més atacs dels esperats. D’inici Movistar ha volgut moure la carrera i s’ha fet tremenda. A l’últim port Aru ha estat molt valent; l’he aguantat el primer envit però a falta de 6 ja no podia més. Si no fos per Dani hauria perdut més temps». Així que el resident dóna per bo el seu cinquè lloc i com han quedat les coses a la general, però preguntat sobre l’ambient, allà se li van enlluernar els ulls: «Cada metre tenia gent, tothom cridava… Brutal. Ha sigut un dels dies més feliços per a mi damunt la bicicleta».
No pensarà el mateix Nairo Quintana, un dels grans perjudicats. Deia el colombià de baixada al Funicamp que la nit prèvia havia estat «malalt i amb diarrea». Quan començava l’ascensió als Cortals i Landa havia desfet el grup capdavanter, Quintana fins i tot va fer un intent per deixar enrere Purito però la realitat és que va acabar perdent 4min 19s i es queda a poc més de 3 en la general. «He pensat dues vegades en retirar-me», va admetre després. Encara pot remuntar com també Valverde, qui també va cedir temps però es sisè a la general: «Hem perdut molt temps respecte a Aru, però seguim vius i encara queda molta Vuelta».
Avui la dotzena etapa sortirà d’Escaldes-Engordany però per sort per al gruix del pilot, la Vuelta marxa del ja temut Principat per baixar a Lleida. Un port de segona categoria. Les cames ho agrairan.
