D'on neix això de desplaçar-se cada dia a la feina amb bicicleta?
En primer lloc, perquè el transport de la Seu d'Urgell a Andorra no era barat. Llavors, per una raó econòmica, ja que jo estava estudiant, doncs te l'estalviaves. També resulta que en aquelles èpoques hi havia un munt de cua, i també te l'estalviaves tota. Al mateix temps, m'agradava la bicicleta, i així feia esport.
Per tant, és quelcom que neix a títol individual, no? No és que l'haguessin inculcat a casa.
Ah, no. Jo, de fet, ja de petit, quan el meu pare anava als camps o al bosc i anava amb el tractor, jo agafava la bicicleta. A la pujada et cansaves una mica, però de baixada, aquell aire que et dona a la casa... era i continua sent relaxant. No té preu.
Va començar des de la Seu d'Urgell i ara ho fa des de Sant Julià de Lòria. Un bon grapat de quilòmetres. Els té comptats?
Val a dir que quan vaig venir a viure a Andorra, el primer que se'm va ocórrer era pujar i baixar caminant. Bé, al vespre baixava corrent, però d'altres dies ho feia amb autobús, d'altres amb moto, amb cotxe... Després em vaig comprar un patinet, vaig tenir un accident i no l'he tornat a tocar, i ara vaig amb la bicicleta elèctrica estupendament. A aquesta li he fet 30.000 quilòmetres en cinc anys, però el global de tots aquests anys... no ho sé.
S'ha plantejat deixar-ho?
Fins que la salut m'ho permeti.
A nivell una mica més tècnic, com ha vist l'evolució de la bicicleta? Ja parlem d'elèctriques.
Jo vaig començar amb una de ferro que pesava un munt. Recordo les palanques, la transmissió dels frens era amb varetes metàl·liques... Després vaig tenir una de competició modesta, el que l'economia em permetia, també una de muntanya i ara l'elèctrica. Bé, ha evolucionat moltíssim. El pes, els dissenys, la tecnologia, els rodaments... tot ha canviat. També em vaig dedicar al ciclisme.
Tota una vida dedicada a les dues rodes, doncs.
Doncs sí, treballava i feia ciclisme. Vaig estar a punt de si continuava a escala professional, però ho vaig acabar deixant. Estava al Sedis, un club de la Seu, i anava fent competicions, guanyava premis, competicions locals, i així. Tinc un company que sí que s'hi va dedicar i va arribar fins a la Volta a Espanya.
De tots aquests anys, alguna anècdota que pugui explicar?
Les punxades. Hi ha hagut vegades que des de Sant Julià fins a Escaldes he punxat dues vegades. És increïble [entre riures]. Ara sembla que ho tinc superat, esperem que duri. Alguna altra, recordo, anant amb un company cap a Puigcerdà. Ell escopia molt i jo anava al darrere, vaig acabar fent una pedalada forta, que jo soc famós a la Seu, entre cometes, per tenir una pedalada molt potent, i vaig trencar l'eix del pedal. Vaig haver de tornar amb sol pedal.
Vostè, que ha fet molts quilòmetres pel país, diria que avui dia la bicicleta urbana és possible a Andorra?
Crec que és totalment possible. Ha evolucionat molt, tenim moltes infraestructures, que potser en falten més, però entenc que s'ha fet una inversió. Hi ha carrils bici. No estan molt bé, però n'hi ha. I crec que tampoc s'ha rebut la resposta que s'esperava, almenys jo no veig gaire gent que utilitzi la bicicleta diàriament.
Una de les idees que proposo i vaig comentar allà al Bici Lab és que a nivell de Govern o de comuns s'hauria d'incentivar que la gent agafés la bicicleta. Fent, no ho sé, pedalades populars, el dia de portar la canalla al col·legi amb bicicleta o fent aparcaments per bicis. Que es veiés que està integrada. Al cap i a la fi, això no té un cost excessiu, i fins i tot socialment pot ser interessant perquè la gent agafés una mica més la bici i li tingués més confiança. Si el Govern veu que se li'n dona ús, milloraran les infraestructures.
Potser ens toca ara una mica a nosaltres posar de la nostra part. Jo amb la bicicleta m’hi trobo segur comparat a fa 40 anys, quan no hi havia cap mena de carril bici. Ara a tot arreu tens ben bé un metre per poder circular.
La gent està també més conscienciada.
La majoria, sí. Potser algú et passa fregant i et dona un ensurt, però en general els conductors són bastant agraïts. Diré una cosa que la vaig escoltar per algun lloc, i és que el ciclista urbà crec que fins i tot pot arribar a pacificar el trànsit de les ciutats. Hauria de ser obligatori o, si més no, recomanable que no anés per la vora, que anés pel mig i que els cotxes anessin a la velocitat del ciclista. Que els vehicles no vagin a 50 quilòmetres per hora dins la ciutat, que anessin a 30 o a 25. Hi ha llocs on ja s'està duent a terme i potser és una bestiesa, però penso que quan vas amb bicicleta a la teva velocitat, fas reduir els cotxes i potser estàs estalviant un accident.
