Cristina Carbonell és professora del màster Educació i TIC e-Learning de la Universitat Oberta de Catalunya, i formadora de cursos de disciplina positiva per a famílies, docents i empreses en modalitat online i presencial. Certificada per l’Associació Internacional de Disciplina Positiva, fa un any que resideix a Andorra, on ja ha començat a assessorar pares i equips docents del país sobre educació respectuosa i criança conscient per fer que els infants d’avui siguin adults responsables. El seu perfil d’Instagram (@cristic2day) té més de 15.000 seguidors, i cada dia augmenten les visites a cristic.com, el web on comparteix informació i més de 500 jocs educatius per a infants 3 a 12 anys.
–Com va arribar a l’educació positiva?
–Sempre he estat una apassionada de l’educació, i durant la meva trajectòria ja m’havia centrat en l’educació d’infants i de l’equip docent, però arran de ser mare, fa sis anys, és quan em vaig interessar per la vessant familiar per trobar una manera més respectuosa de transmetre als nostres fills allò que volem sense haver de recórrer al càstig. Aleshores, em vaig formar en disciplina positiva i en coaching familiar i intel·ligència emocional.
–En què consisteix la disciplina positiva?
–La criança respectuosa i positiva busca relacions respectuoses, que no té a veure amb educar sense límits, sinó tot el contrari, que hi hagi respecte cap als infants, cap a l’adult, i cap a la situació. Al final, fuig tant de la permissitivat com de l’autoritatisme, que serien els dos extrems, i estableix límits clars, però sempre des del respecte i el sentit comú, i adaptats al moment de maduresa de cada infant.
–L’educació positiva dels infants crea adults més responsables?
–Exacte. Quan plantejo a les famílies com voldrien que fossin els seus fills de grans, tots se’ls imaginen amb valors, amb iniciativa, responsables, que saben lluitar pels seus interessos…, però en canvi, en el dia a dia, volen que facin allò que els hi demanen a la primera i sense remugar. Un no es desperta als 18 anys sent responsable si no li han ensenyat. S’ha de començar des de petits.
–Com rep la comunitat educativa els canvis?
–Per sort, els docents cada cop són més conscients de la necessitat d’un canvi, i ja hi ha moltes escoles interessades en l’educació positiva. L’ideal és que sigui un canvi transversal que afecti a tota la comunitat educativa: docents, famílies i altres persones de l’àmbit formatiu, com monitors de menjador i pati. Tanmateix, no podem utilitzar d’excusa que l’escola no en sigui partidària per no aplicar-la a casa nostra. Tenim poder de decisió en la nostra petita parcel·la d’influència.
–Què fem amb els pares en contra?
–Quan els expliques en què consisteix estan d’acord, i els dubtes venen més de com posar-ho en pràctica. Els hem de donar recursos, acompanyar-los, i fer-los saber que han de ser compassius amb ells mateixos. Han de ser conscients que no els han educat amb aquests principis, i per tant que en el procés apareixeran automatismes heretats.
