Cerni Cairat

Ha estat molt intens. Tot i que teníem expectatives de guanyar, no ens imaginàvem fer-ho d’aquesta manera. La feina diària d’un Comú, com a institució molt propera a la ciutadania, requereix estar constantment al peu del canó, al carrer, i mantenir una gran proximitat amb la gent. Això exigeix molta atenció i dedicació. En aquest primer any de mandat, em sento molt satisfet, especialment per l’acompanyament i la feina de l’equip. Exceptuant la cònsol menor i jo, que ja teníem experiència com a membres de la minoria, la resta de l’equip s’estrenava en la gestió pública, i han respost de manera molt satisfactòria.

Podríem dir que l'obra de reconstrucció es divideix en tres fases. La primera fase correspon a les activitats de l'escola d'art i de la trapa: és a dir, l'escola de música i d'arts escèniques, les quals es van dur a terme durant el 2022 i el 2023. Durant aquest any, hem iniciat i esperem concloure la reconstrucció de la segona fase, la qual inclou la planta baixa amb la biblioteca, el vestíbul, el bar i els seminaris situats al primer pis. Pel que fa a la tercera fase, preveiem començar-la a principis del 2025, i se centrarà en la posada en funcionament dels auditoris, que són considerats com la "nineta dels ulls" d'aquest edifici.

No volem posar una data concreta al 100% perquè, en aquest moment, amb la situació dels preus de les obres, els terminis i altres factors, seria arriscat. Tot i això, ens fixem com a objectiu que durant el 2025 els auditoris estiguin en funcionament i que l’edifici torni a tenir activitat plena. Estem convençuts que ho aconseguirem.

El primer que vull fer és agrair la feina dels consellers generals de la parròquia de Sant Julià, la Maria Àngels Aché i el Pol Bartolomé, que han estat negociant i tractant amb Govern per tal que algunes partides es reflectissin als pressupostos del 2024 per iniciar els treballs. Dit això, els treballs ja han començat amb la seguretat de les obres del vial, i actualment s’estan instal·lant barreres dinàmiques a la muntanya de Rocafort. Segons el Ministeri d’Ordenament Territorial, es preveu que durant el primer semestre del 2025 s’iniciïn els treballs de perforació. Encara no disposem d’una data exacta, però l’important és que hi ha la dotació pressupostària i que els treballs han començat. L’objectiu és finalitzar-los aproximadament cap a mitjans o finals del 2027. És un projecte molt necessari que ens permetrà, com a poble, repensar el nostre model urbà. Si el vial allunya els vehicles del centre, podrem redissenyar la manera com ens movem dins del nucli urbà. Des del Comú, volem prioritzar el vianant per davant del vehicle, canviant la dinàmica actual.

A priori, les afectacions seran principalment per soroll i altres inconvenients durant l'horari diürn. Pel que fa a la mobilitat, no es preveu una afectació significativa, ja que el vial s'obrirà fora del nucli urbà. Encara no disposem del detall constructiu ni del projecte executiu complet, ni tampoc de les fases concretes de l’obra. Tot i això, les previsions actuals indiquen que no hi haurà un impacte rellevant en la mobilitat.

Hi ha una qüestió de seguretat, un dels reptes importants que afrontem, especialment perquè aquesta és una via d'entrada i sortida del país. Cal tenir present que l'avinguda Francesc Cairat és, actualment, una carretera general, i el repte de garantir la seguretat continua sent molt vigent. Per aquest motiu, hem insistit al Ministeri d’Interior que es puguin implementar més controls i mesures per regular els excessos de velocitat, una preocupació destacada per part dels ciutadans. L’acabament del vial representa una oportunitat per millorar la seguretat d’aquestes vies, ja que es preveu una reducció significativa del trànsit en aquests carrers.

Nosaltres, turísticament com a parròquia, ja estem presents al mapa gràcies a un dels actius turístics més importants del país, especialment durant la temporada d'estiu, que és Naturland. El gran repte, en primer lloc, és com fer que aquesta estació i aquest parc d'activitats d'oci, esport i natura a l'aire lliure siguin autosuficients. En segon lloc, ens plantegem com aconseguir que tinguin un impacte positiu, de manera indirecta, en el teixit econòmic de Sant Julià. Les primeres mesures adoptades en aquest àmbit inclouen la revisió del pla de viabilitat. Observem que durant el 2023 i el 2024, el ritme de creixement de la societat s’ha estancat i, fins i tot, ha disminuït, principalment a causa de les condicions meteorològiques del 2024. A més, hem posat en marxa una taula de treball publicoprivada, amb la participació d’actors turístics de la parròquia, així com representants del sector serveis, hotelers i restauradors. Sorprèn que, en els 20 anys de funcionament de Naturland, mai s’hagués establert una col·laboració d’aquest tipus. Amb aquesta iniciativa, busquem fomentar una col·laboració més estreta entre tots aquests actors del sector turístic per potenciar el desenvolupament econòmic local de Sant Julià.

A banda de Naturland, hi ha altres elements que podem potenciar, i des del pressupost del Comú s’està treballant en aquesta línia. D’una banda, destaquen les festivitats tradicionals i històriques de Sant Julià. Durant aquest any ja hem començat a donar-los més entitat i activitat complementària, involucrant més activament el teixit associatiu i cultural de la parròquia. Un exemple recent és la Fira de Santa Llúcia, on aquesta estratègia ha tingut una acollida positiva tant pels lauredians com pels visitants. Aquest model també s’ha aplicat a altres esdeveniments com la Fira Medieval, consolidant la seva rellevància en l’àmbit firal i expositiu. En l’àmbit turístic, un altre puntal serà la recuperació de l’interès cultural associat al Centre Cultural, amb la represa de les activitats i obres que tradicionalment s’hi desenvolupaven. Aquí posarem esforços per tornar a posicionar-lo com un atractiu cultural destacat. També volem reforçar la nostra posició com a referència en matèria esportiva, aprofitant la xarxa de carreteres secundàries per fomentar la bicicleta de carretera i la bicicleta de muntanya. Aquest projecte inclou el Bike Center de Naturland i la interconnexió amb altres municipis, creant una xarxa més àmplia de camins i rutes. L’objectiu és establir una àrea d’activitat esportiva i a l’aire lliure que atregui tant esportistes com amants de la natura. Aquests són els eixos principals de la nostra estratègia turística.

El primer de tot és abordar la situació amb molta preocupació, ja que al Comú sovint rebem persones inquietes per la seva situació en matèria d’habitatge. La pròrroga forçosa dels lloguers fins a tres anys ha proporcionat un cert oxigen, però també ens obliga a actuar dins aquest termini. Per això, hem iniciat una acció que considero molt significativa. Des del Comú, financem directament la construcció de nous habitatges, un fet que penso que pràcticament no s’havia fet mai. Aquest projecte s’està desenvolupant a través de la Fundació Laurus amb la construcció de pisos destinats a gent gran. Durant els tres propers exercicis, hi destinarem fins a 3 milions d’euros entre transferències corrents i el projecte executiu. A aquest esforç s’hi sumen Govern i privats de la parròquia, que aporten finançament i terrenys. Aquest projecte esdevé la pedra angular en matèria d’habitatge que impulsarem durant aquest mandat.

No són ben bé pisos tutelats, ja que aquest terme implicaria que les persones que hi viuen estarien controlades. Els pisos que estem desenvolupant permetran als residents gaudir de serveis complementaris, però seran habitatges com els de la majoria de nosaltres, on es podrà viure amb autonomia i amb el màxim de dignitat possible. El que sí és cert és que l’edifici comptarà amb espais destinats a serveis complementaris. Per exemple, persones amb un petit grau de dependència podran rebre visites de professionals com fisioterapeutes o podòlegs dins del mateix edifici. Per això són considerats pisos amb serveis per a gent gran. Aquest projecte es duu a terme conjuntament amb el sector privat, de manera altruista i filantròpica, i dotarà el mercat de lloguer amb 54 nous habitatges. A banda d’això, també treballem amb el Govern de manera continuada en l’obtenció de dades del mercat de l’habitatge. Ja hem transferit el màxim de dades possibles sobre el tipus d’habitatges que hi ha a la parròquia, especialment en règim de lloguer, així com informació sobre els pisos buits, recopilada a través dels comptadors de Mútua Elèctrica.

Si fem una retrospectiva històrica, constatem que emancipar-se fa 40 anys era molt més fàcil que avui en dia, quan les dificultats són molt més evidents. Davant d’aquesta situació, estem treballant amb el Ministeri de l’Habitatge perquè l’Hotel Pol, actualment propietat del Comú, pugui oferir una part de la solució a aquesta necessitat. Aquest edifici ha estat considerat per ubicar-hi la residència universitària, un projecte que volem fer realitat. Tanmateix, també estudiem la possibilitat que una part de l’immoble es destini a habitatges per a l’emancipació de joves, tot i que encara no s’ha determinat el grau de dedicació. Creiem que és possible combinar, dins del mateix edifici, pisos per a estudiants universitaris i habitatges per a joves que busquen emancipar-se. No es tracta de pisos de caràcter social, sinó d’habitatges destinats a múltiples perfils, especialment per a aquelles persones que troben dificultats per accedir a un habitatge a causa de l’augment dels preus.

No tinc al cap, ara mateix, la dada exacta de la facturació de les zones blaves. Tot i això, des de la Conselleria de Circulació i Aparcaments, i tenint en compte la mancança d'aparcaments a la parròquia històrica, s’ha posat en marxa un pla de reordenació de zones blaves i zones verdes. Entenem que ha d’existir una diferenciació entre les zones residencials i les zones destinades a l’activitat econòmica o diària. Durant el mandat anterior, es van implementar algunes mesures per millorar la gestió d’aquestes zones, i continuarem avançant de manera fasejada. Per abordar la qüestió de la manca d’aparcaments, estem treballant amb privats de la parròquia, amb qui ja tenim converses avançades, per desenvolupar projectes d’aparcament vertical. Es tracta d’un projecte encara en estat embrionari, però esperem que, amb un encaix adequat entre la col·laboració pública i privada, pugui convertir-se en una realitat en els propers anys. Aquest projecte no tindrà resultats a curt termini, però l’objectiu és dotar la parròquia de més espais d’aparcament, ja que aquesta mancança representa un fre al desenvolupament i al benestar de la ciutadania.