En el marc de la inauguració oficial del nou curs acadèmic 2026-2027, el rector de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves, ha anunciat que l’UdA pretén ampliar la seva oferta amb nous bàtxelors en Ciència Política i Relacions Internacionals de cara al febrer. També en Psicologia i Història, cap al setembre, amb l’objectiu d’atraure nous estudiants de fora del país.
Més enllà dels nous bàtxelors, els quals coincideixen amb la disponibilitat dels nous espais de la fàbrica Reig, Minoves ha fet especial èmfasi en impulsar la construcció de la residència a l’antic Hotel Pol per fomentar així l’arribada d’estudiants estrangers. «Ens cal una residència universitària. Cap estudiant vindrà si no té un lloc on viure a un preu raonable», ha afirmat. També ha anunciat que el pròxim pressupost preveu recursos per fer-la. «Incorporarà una partida significativa per crear aquesta residència», ha dit, destacant la necessitat de treballar en «un estatut específic per a l’estudiant estranger».
Donant continuïtat als estudiants, l’UdA preveu tornar a superar el màxim històric d’alumnes, amb una xifra aproximada d’uns 690 de cara al febrer, la qual supera per no gaire els 850 del curs anterior. Tanmateix, el rector també ha assenyalat que «la Universitat d’Andorra mantindrà el preu de la matrícula pública».
«El rol social de la universitat és un dels primers rols que té, és a dir, l’accés a l’educació superior per a tothom amb igualtat d’oportunitats» – Juli Minoves
Durant el discurs que Minoves ha dedicat als universitaris, ha mencionat convertir Andorra en un lloc de referència i en una opció accessible abans de marxar a estudiar a l’estranger, la qual cosa «sembla la primera opció». El rector ha aclarit que l’objectiu no és competir amb altres universitats, sinó evitar que els joves marxin o, fins i tot, oferir un model que combini els estudis universitaris al Principat amb màsters a l’estranger. «Els tres anys de bàtxelor aquí, a casa, a preu públic i amb qualitat europea, i després sortir a fer el màster o l’especialitat a Barcelona, Tolosa, Madrid o París no és triar entre quedar-se i marxar, és fer les dues coses en l’ordre que més convingui a les famílies i al país», ha proferit.
Per altra banda, un dels altres anuncis fets per l’UdA és que es posaran en marxa estudis de cooperació transfronterera amb la Universitat de Girona i la Universitat de Perpinyà Via Domitia. «Farem un triangle en el qual ara els dos treballen conjuntament en matèria transfronterera: Perpinyà, Girona i Andorra», ha afirmat el rector. En aquest aspecte, l’objectiu és establir un triangle universitari transfronterer, així com aprofitar la situació geogràfica del país per convertir-lo en un lloc d’estudi, segons ha declarat Minoves: «Andorra és, per geografia i per història, un país de frontera; té tot el sentit que sigui també el lloc on la frontera s’estudia».
En aquest mateix àmbit, la universitat també treballa amb la UNED per crear un institut universitari de cooperació transfronterera i avança que l’acord es preveu signar a finals d’octubre, coincidint amb una visita del rector de la UNED a la Seu d’Urgell i Andorra.
«Avui la innovació, la tecnologia i el coneixement, i en conseqüència la universitat, s’han situat al centre de la diplomàcia científica mundial i de la cooperació internacional. N’hem de ser conscients» – Slim Khalbous
Altrament, també ha volgut parlar de la diplomàcia científica com una eina per donar projecció internacional a Andorra, una afirmació amb la qual el ponent convidat, el rector de l’Agència Universitària de la Francofonia, Slim Khalbous, s’ha mostrat molt d’acord. «Avui la innovació, la tecnologia i el coneixement, i en conseqüència la universitat, s’han situat al centre de la diplomàcia científica mundial i de la cooperació internacional. N’hem de ser conscients. I és per això que he valorat molt la defensa que ha fet el rector del paper de la universitat en la construcció de l’Estat andorrà», ha declarat Khalbous.
Minoves ha clos el discurs defensant que l’UdA ha de permetre accedir als estudis superiors a persones i famílies que poden tenir més dificultats per assumir una formació a l’estranger. «Això és igualtat d’oportunitats, no una promesa, una pràctica. Preus públics, proximitat, acompanyament i títols d’estat amb valor europeu. El rol social de la universitat és un dels primers rols que té, és a dir, l’accés a l’educació superior per a tothom amb igualtat d’oportunitats», ha dit.
Finalment, el cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat el paper de la universitat com un ens que ha de retenir el talent al Principat, així com ser capaç de generar-lo, tot mantenint el compromís de l’Executiu amb la universitat i proposant una reflexió sobre la necessitat de mantenir el pensament crític davant les xarxes i la polarització. «Cada vegada vivim més en cercles concèntrics en els quals, a través de les xarxes socials, sempre rebem informació que ve a confirmar les nostres pretenses conviccions», ha advertit Espot.
