La Universitat Europea (eUniv) fa un balanç satisfactori dels seus primers anys al país. Sis anys després de la seva implantació en el Principat, la institució ha consolidat la seva oferta acadèmica, ha ampliat la seva presència internacional i ha reforçat els vincles amb el teixit social i econòmic andorrà. Des de la seva arribada l’any 2020, coincidint amb l’entrada en vigor de la nova llei universitària, el projecte ha experimentat un creixement sostingut tant en l’àmbit docent com institucional.
Actualment, ofereix 17 titulacions entre bàtxelors i màsters, a més d’un programa interdisciplinari de doctorat presencial al Principat. Recentment, també ha presentat dos nous projectes de titulació, el bàtxelor en Bioinformàtica i el d’Enginyeria Biomèdica, que ampliaran encara més el seu catàleg formatiu.
Tot i aquest creixement acadèmic, l’adaptació no va ser exempta de reptes. La universitat va iniciar la seva activitat en un context de desplegament del nou sistema universitari andorrà, un escenari que exigia adaptar procediments, estructures i mecanismes de coordinació amb les institucions del país. Tot i això, la col·laboració amb el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats i altres organismes governamentals va permetre consolidar el projecte des dels seus inicis i facilitar-ne el desenvolupament.
Des de la seva arribada l’any 2020, coincidint amb l’entrada en vigor de la nova llei universitària, el projecte ha experimentat un creixement sostingut tant en l’àmbit docent com institucional
Una de les claus de la seva arribada ha estat la seva integració en el teixit econòmic i social del país. «No entendríem l’arribada a un país que ens acull sense aquesta necessària tasca d’integració en tots els seus àmbits i estaments», afirma el gerent de la universitat, Anton Miret. Durant aquests anys, la universitat ha buscat una presència activa en diferents àmbits de la societat andorrana.
En aquests anys, la institució ha establert col·laboracions amb entitats com ACTINN; Andorra Business; la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra; o Creu Roja Andorrana, entre altres. També ha participat en iniciatives educatives, culturals i esportives, com el Saló de l’Orientació d’Andorra o el patrocini de la Copa Col·legial de bàsquet 2025-2026. Tanmateix, el centre formatiu ha teixit vincles amb una bona quantitat d’empreses del Principat, sigui com a clients o proveïdors, com per exemple Andbank i MoraBanc.
Segons Miret, aquestes aliances no només busquen consolidar la universitat dins del país, sinó també contribuir a la projecció internacional d’Andorra. En aquest sentit, els pròxims passos de la Universitat són continuar «amb el mateix tarannà d’integració, servei i col·laboració a la internacionalització del país, essent actors dinàmics del seu teixit social, econòmic i cultural», comenta el gerent de la universitat.
«Esdevenir una universitat completa i actuar sempre com una institució acadèmica és la clau» – Marc Escolà
Entre els objectius de futur també hi ha el de «continuar contribuint a la difusió del coneixement i a la construcció d’una societat més justa i consolidar un projecte universitari sòlid, durador i preparat per assumir i adaptar-se als diferents canvis i circumstàncies que l’esdevenidor pugui portar», afegeix Miret.
En aquesta mateixa línia, el secretari acadèmic de la universitat, Marc Escolà, assenyala que els principals objectius estratègics de la institució impliquen consolidar el seu posicionament internacional dins l’àmbit universitari. Segons explica, aquest repte és conseqüència natural del creixement acadèmic experimentat durant els darrers anys. «Esdevenir una universitat completa i actuar sempre com una institució acadèmica és la clau», afirma Escolà.
El secretari acadèmic del centre destaca que la xarxa de col·laboracions internacionals no ha deixat de créixer tant en nombre com en prestigi. Actualment, la Universitat Europea d’Andorra manté convenis de cooperació i intercanvi amb diverses institucions d’educació superior, entre les quals figuren la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Deusto de Bilbao. «Podem dir, amb gran satisfacció, que el llistat d’universitats estrangeres que han establert convenis de cooperació i intercanvi amb la eUniv no sols no para de créixer quantitativament, sinó també qualitativament», valora Escolà.
El secretari acadèmic del centre destaca que la xarxa de col·laboracions internacionals no ha deixat de créixer tant en nombre com en prestigi
Malgrat el seu marcat perfil internacional, la universitat compta també amb presència d’estudiants andorrans entre el seu alumnat. Per a la direcció del centre, aquesta vinculació té un valor que va més enllà de les xifres, ja que reflecteix l’arrelament progressiu del projecte al país i la seva capacitat per atraure talent local. Al mateix temps, la diversitat geogràfica dels estudiants converteix la universitat en un aparador internacional de la marca Andorra, projectant el Principat a través de l’activitat acadèmica i de la comunitat universitària.
L’Ángeles Corredor és una estudiant de la Universitat Europea. Ella és de Madrid i està estudiant el darrer any de doctorat. «És una experiència molt gratificant. La universitat posa a disposició dels doctorands tots els mitjans necessaris per a la recerca, organitza seminaris i marca el full de ruta de la línia d’investigació, fet que contribueix a mantenir la constància en l’elaboració de la tesi», explica Corredor.
L’estudiant explica que la seva experiència és positiva, especialment per la metodologia que s’aplica, ja que permet compaginar els estudis amb altres funcions. Per aquest motiu afirma que recomanaria estudiar en el centre. «La recomanaria especialment a aquelles persones que creuen que no tenen temps o que pensen que ja els ha passat moment d’estudiar.
La universitat també ha tingut impacte en ocupació. Des de la seva arribada ha creat prop de 80 llocs de treball entre personal docent i de gestió. Actualment, més d’una quarta part de la plantilla està formada per residents o ciutadans andorrans, tot i que la naturalesa en línia dels estudis obliga sovint a incorporar professorat internacional especialitzat.
