Vuit anys. Aquest és el temps que hauran d’esperar les famílies perquè el permís de naixement sigui realment igualitari entre progenitors. Fins al 2033, les mares continuaran assumint el gruix de la cura dels fills en els primers mesos de vida. Durant aquest període transitori, moltes llars hauran de seguir fent malabars per organitzar-se, compatibilitzar feina i criança, i assumir —una vegada més— que la corresponsabilitat real encara no arriba a temps.
La mesura, tot i ben intencionada i acompanyada d’un estudi amb xifres que volen justificar l’escalada progressiva, evidencia també la lentitud amb què avança el canvi en matèria de conciliació. La càrrega de tenir fills no es reparteix automàticament perquè hi hagi una llei: continua recaient majoritàriament sobre les mares, amb implicacions físiques, emocionals i professionals. Les dues setmanes obligatòries per al segon progenitor són un pas, però insuficient per trencar inèrcies socials molt arrelades.
Desitgem que aquesta reforma no només s’apliqui tal com s’ha anunciat, sinó que realment transformi les relacions familiars, laborals i socials. Caldrà voluntat política, seguiment actiu i, sobretot, un canvi cultural que faci del dret a cuidar un deure compartit. I que, d’una vegada, les famílies deixin de fer equilibris i puguin construir, amb igualtat real, el futur dels seus fills.
