Carnestoltes, època de disbauxa, gresca i en la qual s’aparca la seriositat. És ben curiós que coincideixi amb l’inici de la campanya electoral. De fet, aquest carnestoltes coincideix amb força coses: l’inici de la campanya, Sant Valentí (els que ho celebren), i amb la projecció d’una de les pel·lícules femenines pseudoeròtiques més esperades al nostre país (més de 1700 entrades venudes anticipadament).
És un fet curiós que la campanya electoral comenci en una setmana en què professors i escoles fan festa, quan tradicionalment, ja ho sabem, hi ha molta gent que aprofita per agafar vacances i marxar del país ja que els seus fills no han d’anar a l’escola. I comença aquesta campanya que es preveu renyida, fa dies que han començat els retrets i tota una sèrie d’actes que amb la llei a la mà no sé pas si són del tot correctes en època preelectoral. Aquests darrers dies hem vist com els candidats de les diferents formacions anaven visitant diferents col·lectius (funcionaris, policies, diversos col·lectius socials, algun de cultural,…) uns amb l’objectiu d’explicar el seu programa i altres a conèixer les inquietuds dels col·lectius per saber com ajudar-los un cop passat l’1 de març.
Però el cas és que mentre uns es disfressen amb perruques i nassos de pallasso i van dient bestieses, n’hi ha uns altres que es posen el vestit de sastre, la camisa i la corbata del casament de la neboda per sortir a demanar el vot. I ho faran amb aquelles llistes que tenen els partits amb els ciutadans de cada parròquia, i aniran marcant amb un retolador forescent aquells que els donaran confiança i aquells que no. Llàstima que ens dediquem a la premsa escrita i no pas a la televisió, perquè pot ser d’allò més curiosa la imatge d’un candidat demanant el vot a un senyor vestit de pallasso.
Menu
Menu
