El Govern assegura que “la temporada no està en risc” i que el 16% de les sol·licituds que no compleixen els requisits és una xifra assumible. Però la serenor oficial contrasta amb una realitat que molts sectors no comparteixen. Les baixes anticipades de temporers per l’Entry/Exit i les alertes de les empreses no són rumors: són advertiments que mereixen alguna cosa més que un missatge de tranquil·litat. Els canvis normatius han agafat tothom a contrapeu, i l’absència d’un pla de contingència, reconeguda pel mateix Govern, evidencia una confiança que, més que fermesa, sembla voluntarisme. Perquè dir que “no hi ha cap indici que la temporada estigui en perill” no equival a demostrar que s’està preparat. La comparativa amb l’any passat pot ser gairebé idèntica, però la dependència creixent de mà d’obra estrangera fa que cada baixa compti. La temporada d’hivern és massa important per gestionar-la amb pilot automàtic. I la calma institucional, quan no va acompanyada de mesures concretes, més que tranquil·litzar, inquieta.
