La reforma de la Llei d’Ensenyament Superior que impulsa el Govern arriba en un moment clau per al sistema universitari andorrà, després d’anys de creixement ràpid i poc planificat. L’executiu reconeix, amb aquesta modificació, que cal posar ordre en un ecosistema que ha tendit a la dispersió, amb projectes que sovint s’han solapat i una expansió que no sempre ha anat acompanyada de criteris sòlids de qualitat i coherència. La moratòria anunciada és, en aquest sentit, una mesura necessària per repensar el model, però també evidencia un cert retard en la planificació: caldrà preguntar-se per què no es va establir una estratègia abans de permetre l’autorització de noves institucions. El repte ara serà que aquesta pausa no es converteixi en un fre a la innovació o en una eina de control excessiu per part de l’Administració. Andorra necessita universitats fortes, però també un sistema transparent i obert, que valori la qualitat per sobre de la quantitat i que sàpiga projectar-se cap al futur sense repetir els errors d’un creixement sense brúixola.
