Ahir va ser una jornada històrica. Després de la decepció de divendres, quan es va haver de suspendre el primer gegant de la Copa del Món d’esquí previst per a aquest cap de setmana per culpa del vent, l’expectació era màxima. Són mesos de preparació d’un esdeveniment per ara únic a Andorra: un esdeveniment esportiu que, a la vegada, es converteix en un aparador de les nostres pistes d’esquí a tot el món i té, per tant, repercussions en l’àmbit turístic. Tothom que hi va ser destaca el bon ambient que es respirava a Soldeu, l’eufòria d’alguns, l’adrenalina dels altres. La decepció ahir es va circumscriure a la pròpia competició –això és, la caiguda d’algunes esquiadores, fins i tot d’algunes de les favorites, com Lindsey Vonn.
L’organització, incloent tots els voluntaris que s’han implicat en l’esdeveniment, s’ha mostrat impecable, ben cohesionada, amb la precisió d’un rellotge suís. Tot a punt per fer front als imprevistos –fins i tot a la ventada que va afectar la pista de l’Avet la matinada de dijous a divendres, si bé al final la meteorologia va vèncer la batalla que tot l’equip de la Copa del Món Soldeu 2012 va estar lliurant, durant hores, en contra del mal temps. Al cap i a la fi, amb el que no es pot jugar és amb la seguretat de les esquiadores.
Però haver demostrat que l’organització està a l’altura de les circumstàncies i que Grandvalira ha sabut fer front al repte i l’ha superat amb nota no hauria estat suficient per oblidar el mal sabor de boca de boca si ahir no s’hagués pogut disputar l’eslàlom. Tots els que han treballat mesos i mesos es mereixien un dia com el d’ahir, amb una pista gairebé «impecable», tal com la va qualificar el director tècnic de la Copa del Món Soldeu 2012, Ton Naudi.
I avui ens llevarem i tornarem a mirar el cel. O per ser més exactes: pararem l’orella i escoltarem les ràfegues de vent, creuant els dits perquè siguin benignes amb nosaltres. Aquest hivern no ha estat bo meteorològicament parlant: ha trigat molt a nevar i, quan ho ha fet, l’endemà ha fet vent i ha destrossat les pistes. Però finalment, els esforços de tanta gent que treballa en el sector serveixen per demostrar que, fins i tot en circumstàncies adverses –o com a mínim no massa propícies– som capaços d’oferir, com a país, unes pistes d’esquí del més alt nivell.
I això és el que van veure ahir milions d’espectadors de tot el món. Un sol radiant i neu de qualitat per a la pràctica de l’esquí: els principals atractius del nostre país, com a mínim a l’hivern.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
