La creació d’una Central de Reserves de Taxis única representa un salt qualitatiu innegable en la modernització d’un servei públic essencial. La promesa d’eficiència, digitalització i optimització del sistema arriba, però, lligada a un projecte d’una complexitat considerable, amb múltiples actors implicats i interessos diversos. Coordinar plataformes tecnològiques, associacions professionals i l’Administració no és menor, i qualsevol desajust pot ser una font de fricció permanent.
Més enllà del relat de modernització, queda oberta una qüestió central: com es garantirà una competència realment neta entre professionals. La indefinició sobre la tarificació, el paper futur del taxímetre i el pes de la plataforma en l’assignació dels serveis genera incerteses legítimes. La tecnologia no és neutra si condiciona qui treballa més i qui queda relegat.
Finalment, el compromís que “ningú quedarà exclòs” exigeix més que declaracions. Caldrà veure si la CRT serà una eina inclusiva o un filtre encobert. La credibilitat del projecte es mesurarà, sobretot, en la seva capacitat d’integrar tots els taxistes sense distorsionar l’equilibri del sector.
